Dijous passat es va celebrar un ple municipal ordinari a l’Ajuntament de Cunit. Des de CDC vàrem presentar una moció per declarar la comarca del Baix Penedès com a territori d’emergència social i econòmica.
Demanàvem un pacte bilateral entre la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Penedès, un pacte que permetés fer front a les necessitats urgents del territori en termes del desenvolupament social i econòmic de la comarca.
Per què vàrem proposar aquesta moció? Doncs perquè ja fa temps que aquesta comarca necessita un pla de xoc integral, i els ajuntaments i el Consell Comarcal, sols, no poden afrontar els reptes del futur.
Per desgràcia nostra, els principals ajuntaments comarcals, el Vendrell, Calafell i Cunit, presenten uns índexs d’endeutament força importants i les capacitats d’implementar accions de millora estan limitades.
La comarca, des de ben començada la crisi del «totxo», ha encapçalat les dades d’atur al país; actualment som la primera de la classificació amb un atur del 24%. I quan un territori presenta aquestes dades d’atur, de molt atur, vol dir que la resta d’indicadors socials i econòmics són negatius.
No deixa de ser paradoxal que metre la bombolla del «totxo» era ben gran, érem la comarca més dinàmica del país, la que més creixíem en PIB, en riquesa (basat quasi exclusivament en la cultura de la construcció), la que presentava una evolució demogràfica més destacada, érem un exemple a curt termini i un mal exemple a mitjà termini, com demostren les dades actuals. Però ara qui se’n recorda de nosaltres?
En els darrers pressupostos de la Generalitat de Catalunya, la despesa en inversions assignada per la nostra comarca arriba als 8,5 milions d’euros, un 1,3% del global dels pressupostos. D’aquests 8,5 milions d’euros, 7,3 milions estan destinats a inversions a l’IDIADA i a fer l’Institut d’Ensenyament de Segur de Calafell, la resta va pel manteniment de carreteres comarcals i per obres menors a edificis i escoles del Vendrell. A la web de la Generalitat podreu veure el pressupost amb més detall.
L’IDIADA és un centre de primer ordre en termes d’investigació i de desenvolupament de la indústria del motor, referent en l’àmbit mundial, i hauríem de ser capaços de fer que tingués un retorn més gran a l’estructura socioeconòmica de la comarca. Pel que fa a l’Institut de Segur de Calafell, obra ben pertinent, estava prevista la seva construcció des del 2010 i fins al 2016 no s’acabarà materialitzant.
Entenem que la Generalitat també travessa serioses dificultats financeres, però està clar que aquests pressupostos no estan a l’altura de les necessitats de la comarca. També cal ser justos i dir que des de la comarca mai s’ha treballat en conjunt ni s’ha intentat tenir un full de ruta comú a tots els partits en la defensa de les necessitats del territori: la primera dècada del 2000 era el moment, però el tren ja ha passat.
Què caldria fer? Nosaltres proposem el Consell Comarcal com a agent aglutinador de la veu i dels interessos de tots els habitants de la comarca. El fet que al Consell Comarcal hi hagi un govern ampli també ens indica que és un subjecte pertinent d’interlocució, mitjançant la creació d’un grup de treball on es convidaria la resta de partits de l’oposició per fer un front comú. Aquest grup de treball hauria de poder acordar amb la Generalitat de Catalunya un pla de xoc de cinc anys per fer front a les necessitats del territori, moltes i urgents.
La moció va ser aprovada per unanimitat entre tots els partits del consistori i serà traslladada a la resta de municipis, i també al Consell Comarcal, perquè sigui debatuda i consensuada i doni com a fruit la creació d’aquest grup de treball.
Es tracta d’anar tots a una, perquè els que en sortiran guanyant seran els habitants de la nostra comarca.