El meu fill de cinc anys

Per . Actualitzat el

El meu fill de cinc anys, que ara fa tot just un parell de mesos va descobrir el futbol gràcies a un àlbum de cromos que s’ha posat de moda a l’escola, no para de preguntar-me si l’any vinent podrà anar a veure el Messi, el Griezmann i el Cristiano Ronaldo al Nou Estadi de Tarragona. Li dic que és possible, però que en l’esport no sempre es guanya. Li dic que el més important és gaudir i que, si al final el Nàstic no puja de categoria, no passa res. Ja ho intentaran de nou l’any vinent. No estic segur si m’acaba d’entendre. Ell, de moment, està content perquè diu convençut que «quan sigui gran jugaré al Nàstic, a l’Atlético de Madrid i després entrenaré el Barça». Ja m’ha demanat que l’apunti a futbol «quan faci primària». Aquesta il·lusió del meu petit, sincera i innocent, és la que experimenta bona part de la ciutadania de Tarragona davant de la cita d’aquest cap de setmana. A l’espera dels resultats de dissabte a la nit i tot confiant que el futbol faci justícia amb l’excel·lent temporada del Nàstic, animen l’afició grana a gaudir del moment amb la mateixa il·lusió que ho fa un nen. Qui sap, potser l’any vinent podrem fer-nos una foto amb el Messi.