En una societat que a diari recompensa l’egoisme, la competitivitat i el resultisme, és de justícia retre homenatge a aquelles persones que, sigui a títol individual o a través d’alguna organització, dediquen part del seu temps a ajudar la gent més necessitada. A Tarragona hi ha un bon grapat d’entitats que, d’una manera més o menys coordinada, centren la seva activitat en l’ajut desinteressat al proïsme. Són organitzacions sense ànim de lucre (ONG) que arriben allà on les administracions públiques són incapaces de fer-ho. Són associacions fetes per homes i dones que, amb el seu exemple diari, eviten que tots plegats avancem sense fre cap a la pèrdua total dels valors que ens autoatribuïm com a éssers humans.
Seria injust esmentar en aquestes línies cap d’aquestes entitats i/o persones que treballen pel bé comú sense demanar res a canvi perquè, de ben segur, me’n deixaria alguna. Però em permetran que l’editorial d’aquesta setmana la dediquem a parlar de la Fundació Bona Nit, una organització impulsada fa deu anys per un company de professió, el periodista Antoni Coll, commogut per la mort indigna d’un sense sostre que passava la nit sota un pont d’aquesta ciutat.
En un món en què cada vegada estem més acostumats a contemplar injustícies i inhumanitats gairebé sense immutar-nos, és lloable que algú es decideixi a actuar amb convicció per canviar les coses. L’ètica va impulsar l’Antoni Coll a decidir que una ciutat com a Tarragona no es podia permetre morts solitàries als seus carrers. I va buscar les aliances necessàries, amb gent amb els seus mateixos valors, perquè això no passés més. Deu anys després, la Fundació Bona Nit ha atès més de 5.000 persones. I tot sense demanar res a canvi. Gràcies, Antoni.