Els 100 primers dies del conseller Comín al capdavant de la conselleria de Salut han estat marcats per un predomini de la política comunicativa, per anuncis, alguns envoltats de polèmica, per imatges del conseller darrere d’una pancarta i, en definitiva, per moltes paraules i poca concreció. Potser no la millor recepta per recuperar la confiança dels treballadors i els pacients i per guanyar credibilitat en el sector.
El que no es pot negar és que en aquest curt període de temps el conseller ha incrementat la seva notorietat, perquè de soroll n’ha fet; especialment amb l’anunci de la desprivatització de la sanitat catalana que finalment ha quedat amb la no renovació del concert de dos centres sanitaris: la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya. Tot que encara no sabem amb certesa, i sembla que la conselleria tampoc, on, amb quins mitjans humans i materials i amb quins recursos s’atendran els pacients que anaven a aquests centres de salut.
Aquesta inclinació del conseller a fer titulars amb anuncis poc treballats i gens consensuats ha quedat demostrada des del primer dia. Recordem que el primer compromís fou aprovar un decret català per regular la prescripció infermera després del rebuig, molt majoritari al Parlament, del Reial Decret espanyol (RD 954/2015 de 23 d’octubre) sobre aquesta qüestió. Doncs bé, avui, al contrari que en altres comunitats autònomes, encara no tenim un acord dins del sector, ni un text amb el posicionament del govern que pugui ser taxat de definitiu.
A aquests dos anuncis se n’ha sumat un tercer: el model de transport sanitari derivat del concurs fet pel govern anterior no acaba de funcionar. S’ha encarregat un informe del qual encara no se sap res; ara bé, la destitució la setmana passada de tota la cúpula del SEM que n’era la responsable ens en pot donar algun indici.
Tres anuncis als quals se sumen dues propostes. La primera, la llei d’universalització de l’assistència sanitària a Catalunya que, a la pràctica, significa l’eliminació dels tres mesos d’espera per accedir al segon nivell d’assistència sanitària per a les persones excloses del sistema nacional de salut. I la segona, el pla integral per la millora de les llistes d’espera que està al congelador a l’espera d’un nou pressupost i 100 milions d’euros més.
Esperem que al final dels 440 dies que aproximadament encara li resten com a conseller de Salut puguem fer balanç de l’ambiciosa llista de projectes que el senyor Comín va presentar a principis de febrer al Parlament de Catalunya, de la qual en destacaré alguns per la seva transcendència.
Tres nous Plans Estratègics: el d’atenció primària, atenció continuada i atenció integrada social i sanitària; el Pla director d’urgències i el pla de xoc d’equipaments tecnològics; el Pla de recerca i innovació en salut 2016-2020 i el Pla de salut 2016-2020, ambdós amb treballs endegats; la creació d’una agència catalana del medicament; la transposició a Catalunya de la normativa europea sobre contractació pública de serveis a les persones, i, finalment, elaborar una nova Llei de salut i social de Catalunya. Molta feina i molt necessària, veurem.