Amb la mateixa vehemència que algunes vegades critico l’actuació dels Mossos d’Esquadra, m’agradaria felicitar-los per la seva rapidesa i eficiència a l’hora de detenir el principal sospitós de l’assassinat de la psicòloga Blanca Tàrrega. No he negat mai la complexitat de la tasca policial, sobretot aquella que té a veure amb l’estratègia. La resolució del cas –em refereixo a la detenció i posterior empresonament del presumpte homicida– no era fàcil. Requeria astúcia, col·laboració, tranquil·litat i discreció. Ingredients difícils d’aconseguir poques hores després d’un assassinat en el cor de la ciutat i durant el dia. A més, els agents havien de dur a terme la seva estratègia enmig dels focus mediàtics, un fet que, no ens oblidem, provoca (moltíssim) estrès. Els Mossos eren conscients que sobre ells requeia una forta responsabilitat i pressió. Van demostrar la seva professionalitat, malgrat el bullici mediàtic, la commoció ciutadana i la sensació d’inseguretat. Deixo per un altre debat si es podria haver evitat i si les lleis en vigor contribueixen o no a un treball (més) eficient de la policia i dels jutges. Vaig poder assistir personalment a la sortida del detingut del seu domicili (després de l’escorcoll) i quan va ser traslladat del jutjat a la presó. Hi havia molta tensió i neguit. Els policies sabien que no podien badar. S’hi jugaven molt. Tenien la ciutadania (i els periodistes) pendents de la seva actuació. Els felicito per la manera com van interactuar amb la premsa. Sóc crític amb el gabinet de comunicació dels Mossos, però, en aquest cas, hem de lloar justament la feina feta. Han confiat en els periodistes i més que tractar-los com a delinqüents (com a vegades passa), han entès que, la majoria d’ocasions, viatgem en el mateix vaixell. Si confiem els uns en els altres –respectant-nos mútuament– l’objectiu és més fàcil d’assolir, oi?
