Arrelats

Per . Actualitzat el

Diuen que la globalització pot fer que dues persones de diferents parts del planeta tinguin la mateixa idea en el mateix moment. La informació, la publicitat, les xarxes… qualsevol estímul, el mateix, a l’abast de tot el món pot provocar que, aparentment, en total llibertat, dues persones allunyades que ni es coneixen ni tenen res a veure, coincideixin.

No sé si haurà estat la globalització, però amb una setmana de diferència han arrencat dues presentacions amb el mateix títol. El diumenge, 24 d’abril es va estrenar el programa Arrelats conduït pel periodista Ernest Folch; i aquest dissabte passat a Vimbodí i Poblet es va presentar la Ruta dels arbres centenaris que també porta per nom, Arrelats. Val a dir que l’únic que comparteixen són les arrels. El programa de TV3 parla d’arrels humanes, d’homes i dones que no perden les seves arrels per voltes que donin; per gaudir del programa només has d’engegar la tele i seure al sofà. La ruta, en canvi, segueix els divuit arbres centenaris del terme que, evidentment, han de tenir unes bones arrels per portar plantats en el seu lloc tants anys; alguns hi són des de l’Edat Mitjana, d’altres justament des del 1714, uns més des de fa un parell de segles, pel cap baix. Els arbres han estat inventariats pels ambientòlegs Jaume Marlès i Julia Pérez, sota la direcció del geògraf Martí Boada, i declarats d’interès local, comarcal i, dos d’ells, d’interès monumental. Al llarg de la ruta, de vint-i-cinc quilòmetres, que requereix una mica més d’esforç per gaudir-la que el programa de TV3 –com pedalar amb la bici, caminar ben calçat o, si aquestes opcions no són possibles,  desplaçar-se d’arbre en arbre en cotxe–, l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, en col·laboració amb el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, ha senyalitzat el punt on es troba cada arbre i allí mateix mitjançant un codi QR es pot accedir a la informació de la seva descripció, coordenades GPS, característiques i curiositats. També es pot obtenir la Guia completa en paper, disponible a l’Ajuntament i al Museu del Vidre del municipi, descarregar-se-la al mòbil, o accedir a aquesta web: http://arrelats.ctfc.cat/.  Si hi entreu, us agafaran unes ganes tremendes de conèixer aquests arbres que són grans no només en alçada, sinó en anys i, segur que també, en saviesa. Aquests dies trobareu els sembrats verds onejant d’esperança; si us espereu quinze dies, els veureu esquitxats de roselles; una mica més i els assaborireu daurats. I si feu tard i ja s’han tallat les espigues, hi veureu la vinya, amb els seus brots esponerosos que lluiten per obrir-se pas.

Però Arrelats, en el cas dels arbres, és una paraula formada per dues altres: ARREL i RELATS, perquè la fitxa de cada arbre va acompanyada d’un relat que una autora local, la que llegiu cada quinze dies aquí en aquesta columna, ha tingut l’honor d’escriure.

Partint d’una vella llegenda, en la qual es plantejava que potser els arbres en algun moment, des de la seva creació, havien pogut parlar, he donat veu a cada arbre. Una veu diferent, com correspon a cada arbre diferent, que explica la seva història, o alguna anècdota que l’ha marcat i que, qui ho sap! potser és la causa de la seva llarga vida. Arbres de gèneres diferents ens parlen des del sentiment, l’orgull, la tristesa, la fatxenderia… L’alzina, el xiprer, el castanyer, la figuera, el cedre, la servera, el pollancre, el pi i el lledoner ens recorden en silenci que ells ja hi eren quan nosaltres vam arribar.

Segurament he estat molt agosarada en les meves fabulacions. És perquè aquests arbres els he vist tota la vida i m’ha semblat –quines pretensions!– que em podia posar al seu lloc. En realitat, són ells els que m’han vist néixer i créixer a mi i els que podrien fer un relat no només sobre mi, sinó sobre un grapat de generacions que m’han precedit.