Paco Zapater, advocat amb 36 anys d’experiència a l’esquena, és un referent a les nostres comarques. Parlem amb ell sobre l’impacte social que ha tingut l’assassinat de Blanca Tàrrega el dijous a Tarragona i la proporcionalitat del codi penal en aquests casos.
Com és possible que un delinqüent tan conegut estigui lliure pels carrers de la ciutat?
A Espanya es produeixen cada any un milió de robatoris amb violència. Seria impossible tenir tots els autors a la presó. També és impossible tenir controlats els delinqüents les 24 hores del dia perquè caldria tenir policies a tot arreu. És per això que les condemnes del codi penal a Espanya són proporcionals als delictes comesos. Evidentment, un cas com el de Blanca Tàrrega sí que comportarà una privació de la llibertat de l’autor per molts anys, fins i tot, de manera indefinida. És normal que la gent estigui indignada, però el cas de Blanca Tàrrega és aïllat i atribuïble a una situació de molta mala sort.
La condemna serà una mena de cadena perpètua?
El cas d’Aitor Rivas, si es confirma la seva culpabilitat, té tots els ingredients per convertir-se en el primer condemnat amb Presó Permanent Revisable, una mena de cadena perpètua, a la província de Tarragona. Aquesta Presó Permanent Revisable va ser inclosa pel PP en una reforma del codi penal ara fa un any, sobretot pensant en la lluita contra el terrorisme jihadista i casos excepcionals com aquest de Tarragona.
Endurir les condemnes evitaria casos com aquest?
Sincerament crec que no. Les condemnes existents són proporcionals als delictes. Però és normal que es reobri el debat quan hi ha successos d’alarma social. Les reaccions en calent són perilloses, però són lògiques.
Des del punt de vista judicial, és un cas difícil d’investigar?
Si hi va haver lluita entre la víctima i el detingut les proves de l’ADN seran clares. A més a més, existeix la possibilitat d’ubicar el lloc del detingut el dia dels fets gràcies al localitzador del seu mòbil. Si ha estat ell, encara que no vulgui declarar, serà demostrable davant d’un jurat popular.
Tarragona, indignada per l’assasinat de Blanca Tàrrega
Han passat uns dies des de la tràgica mort de la psicòloga Blanca Tàrrega i la commoció viscuda per la ciutadania de Tarragona s’està convertint en clara indignació. Des de la detenció del presumpte autor de l’assassinat, Aitor Rivas, ha transcendit que es tracta d’un delinqüent a bastament conegut pels estaments policials i judicials del territori, cosa que obliga a fer la reflexió sobre si alguna cosa falla en el sistema. Rivas, de 38 anys i resident al carrer Sant Antoni Maria Claret, ja va estar empresonat per un delicte de violació comès l’any 1995, quan només tenia 18 anys, i fins al dia de l’assassinat acumulava fins a 23 detencions per delictes de tot tipus: robatoris amb força, amenaces, danys, apropiació indeguda, incendi, lesions, maltractaments i estafes. Un criminal en tota regla que, malauradament, es va creuar en la vida d’una ciutadana normal que va plantar-li cara.
Amb tota la informació que ha anat sortint sobre el presumpte autor de l’assassinat, en presó incondicional des del passat divendres, la pregunta que tothom es fa és si es podria haver evitat la mort de Blanca Tàrrega, psicòloga infantil de 54 anys que treballava a l’Institut Pere Mata de Reus. «Com pot ser que un individu així passegi tranquil·lament pels carrers de Tarragona?», es pregunten veïns i veïnes de l’entorn del lloc del crim, al número 7 del carrer Fra Antoni Cardona i Grau. Sobretot quan el jutge instructor del cas li atribueix fins a cinc robatoris molt violents registrats durant el passat mes d’abril a diversos punts cèntrics de Tarragona. En un d’ells, comès el 24 d’abril en un bar del carrer Castellers, el detingut fins i tot hauria clavat un tornavís al propietari en dues ocasions.
L’historial delictiu d’Aitor Rivas, que aquest dimarts al migdia encara tenia operatiu un perfil personal a Facebook, es remunta a l’any 1995, quan va ser condemnat a 20 anys de presó per la violació d’una dona a Tarragona. Segons recollia el Diari de Tarragona en la seva edició del dimarts 3 de maig, al cap de cinc anys Rivas va aconseguir els primers permisos penitenciaris i set anys després va assolir el tercer grau, de manera que només estava obligat a tornar a la presó cada nit per dormir. Una nit de 2004 no va tornar i va ser declarat en fuga. Va ser detingut al cap d’un any a Saragossa, amb un cotxe robat, i va tornar a la presó. Dos anys després, el 2007, va tornar a gaudir del tercer grau i va quedar novament en llibertat l’any 2012. Des d’aleshores Rivas ha estat detingut un total de divuit ocasions pels Mossos d’Esquadra i cinc pel cos la Policia Nacional per delictes comesos tant a Tarragona com Reus, ciutat visitada regularment pel detingut per canviar el botí dels robatoris per droga.
Crònica del dijous 28
Dijous. Faltaven set minuts per a les cinc de la tarda. Un missatge a través del WhatsApp: mort, a Tarragona, d’una dona després de ser atracada. Estava a la sala de plens de l’Ajuntament preparat per fer la cobertura del ple extraordinari. Les informacions eren confoses i, en algun moment, contradictòries. Els regidors ja defensaven les seves mocions però els periodistes estàvem més pendents de les informacions que ens arribaven del carrer Fra Antoni Cardona i Grau, on havia tingut lloc el succés, que del mateix plenari. Alguns periodistes vam decidir sortir de la sala per compartir la informació i, si era possible, per dissipar dubtes sobre el succés. Ens arribava la primera fotografia d’un cadàver estirat a terra i custodiat pels Mossos. S’interromp el plenari i, finalment, es decideix suspendre’l. El focus mediàtic s’havia allunyat de la plaça de la Font i s’havia instal·lat al número 7A de l’esmentat carrer. Es començaven a conèixer detalls de víctima: dona de 54 anys, psicòloga al Pere Tarrés, mare de dues criatures menors d’edat i casada amb un infermer. Els rumors eren més que molts. El gabinet de comunicació dels Mossos demanava prudència i les seves informacions eren escarides. Amb la col·laboració dels veïns s’intentava fer el dibuix de l’assassí. La consternació i la sensació d’inseguretat marcaven presència. Els investigadors es van posar en marxa, elaborant una estratègia de caça a l’homicida. Tres hores després, els Mossos havien detingut Aitor Rivas, el presumpte autor de la mort de Blanca Tàrrega quan tornava de Reus, on havia anat a munir-se de droga. És espanyol i té 38 anys. Estava referenciat pel seu historial delictiu. Havia estat a la presó per tràfic d’estupefaents. En els darrers 15 dies va cometre alguns robatoris amb força a Tarragona. És el seu primer homicidi. Vivia, de franc, en un pis humil del carrer Maria Claret. Solia passejar per la ciutat en companyia de dos gossos. Era amable, però sembla que patia trastorn de personalitat. S’havia convertit en un lladre (molt) violent amb les seves víctimes (sobretot dones). La policia va escorcollar durant més de quatre hores el seu domicili, on va trobar substàncies tòxiques i alguns objectes robats. Va sortir emmanillat i amb la cara tapada (per protegir-se de les càmeres). Passa la primera nit als calabossos. No va demostrar cap penediment. Va dormir tota la nit, com si no hagués passat res. Es mostrà poc col·laborador amb els investigadors. El diumenge va comparèixer davant el jutge que investiga el cas. Com si res. Cap paraula lamentant la mort de la seva víctima ni demanant disculpes als fills (ara orfes). A les cinc de la tarda, els Mossos el conduïen a la presó d’en Mas Enric (on romandrà, en una cel·la de màxima seguretat, fins al judici). Al matí, a l’església de Sant Fructuós, s’oficialitzava el funeral de Blanca Tàrrega. La ciutadania, incrèdula, respira alleugerada, però la incògnita continua: es podria haver evitat?
Per Ricard Checa