Mals temps per a la química…

Jesús Loma-Osorio, president de l’AEQT, alerta de la vulnerabilitat que representa la interconnexió d’empreses als polígons de Tarragona per «l’efecte dominó»

Per . Actualitzat el

aeqt quimica

La gran majoria d’empreses químiques establertes als polígons de Tarragona estan interconnectades, és a dir, que entre elles són alhora proveïdores i clients de produccions i matèries primeres. Aquesta interconnexió, segons el president de l’AEQT, Jesús Loma-Ossorio, és un element més de «vulnerabilitat» del sector tarragoní, ja que el tancament d’una planta pot provocar un «efecte dominó» que arrossegui la resta de fàbriques. Loma-Ossorio, entrevistat aquesta setmana a Catalunya Informació, nega que hi hagi un risc imminent de la marxa d’empreses del territori, però adverteix que cada any les companyies tarragonines són menys competitives en relació a altres països com Alemanya, on els costos energètics són fins a un 40% més econòmics.

Els alts costos energètics i la manca d’infraestructures adients són els principals handicaps del sector químic tarragoní, però el veritable risc a curt termini és «l’efecte dominó» que pot generar la marxa d’alguna fàbrica estratègica del territori. Des de la presidència de l’AEQT s’ha reconegut per primera vegada que en el sector existeix preocupació pel fet que les plantes tarragonines estiguin interconnectades. «El fet que les empreses estiguin interconnectades fa que una planta consumeixi materials d’una altra. Si una d’aquestes fàbriques s’atura, l’altra es queda sense el producte necessari per continuar operant. Llavors ha d’importar-lo d’un altre lloc més llunyà i car, fet que evidentment repercuteix en la competitivitat de Tarragona», deia Jesús Loma-Ossorio a Catalunya Informació. El president de l’AEQT recorda que el model tarragoní, amb empreses interconnectades i treballant plegades com un gran hub químic, «és  molt bona i positiva en termes generals, però quan no funciona bé pot tenir les seves conseqüències». El president de l’AEQT, que alhora és director de Covestro (antiga Bayer), insisteix que l’anunciat tancament de la planta de MDI que la multinacional té a Vila-seca respon precisament al «trasllat d’una planta d’un lloc poc competitiu a un altre que ho és més». En aquest sentit, el president de l’AEQT insisteix en la necessitat de treballar, conjuntament amb les autoritats, perquè s’estableixi un preu especial per als costos energètics industrials dels polígons Nord i Sud de Tarragona.

L’AEQT és l’associació que aglutina els interessos de 30 empreses químiques establertes al territori des de l’any 1977. Entre l’AEQT i les empreses de serveis es generen més de 10.000 llocs de treball directes d’ocupació estable i qualificada i 30.000 llocs de treball induït. Amb aquestes dades, és obvi que la progressiva marxa del sector químic suposaria un daltabaix econòmic difícilment assumible per la demarcació.

La UPC abandona la Taula de la Qualitat de l’Aire davant la «manca d’interès del territori»

Els científics del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que, juntament amb la Plataforma CelNet, han treballat en els darrers anys en l’estudi de la qualitat de l’aire a l’entorn del polígon Nord de Tarragona han decidit abandonar la Taula per la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona. En un escrit, els responsables de la universitat barcelonina asseguren que «el LCMA prefereix dedicar el seus esforços a altres parts del territori català on la societat civil tingui un major interès a obtenir una millor coexistència entre l’activitat econòmica i la qualitat de l’aire». En el mateix document, adreçat a la Subdirecció general d’Intervenció i Qualificació Ambiental de la Generalitat de Catalunya, s’assegura que «dels estudis esmentats anteriorment, que no deixen de ser un retrat puntual de la situació i amb un abast incomplert de tota l’àrea d’influència dels instal·lacions industrials, portuàries o de serveis, es desprèn que encara que les concentracions dels COV avaluats no són excessivament alarmants, algunes sí que es troben per sobre de les màximes establertes en l’àmbit internacional».