El Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona va començar a principis del 2016 a aplicar la tècnica «versió cefàlica externa», que consisteix a girar el fetus, a les 37 setmanes de gestació com a màxim, quan està encaixat de natges. Aquesta tècnica es fa servir quan el fetus ve de natges i els pares volen un part vaginal, i per evitar la cesària, donen el seu consentiment per fer-la. Els factors limitants per realitzar la tècnica són l’edat gestacional (per damunt de 37 setmanes), que la dona tingui poc líquid amniòtic o que el fetus no tingui el cap flexionat. Les maniobres per realitzar la versió (girar el fetus) les han de fer dos obstetres, de manera que, mentre un intenta desfalcar la natja l’altre aguanta el cap. De forma seqüencial, els dos intenten girar el fetus a poc a poc. Per poder realitzar la maniobra, inicialment, la mare ha de posar les cames per damunt del cap per ajudar a desencaixar el fetus. A més, es dóna un fàrmac a la mare per aturar la dinàmica uterina (les contraccions) i un tercer professional sanitari vigila amb un ecògraf que el fetus no pateixi. La versió es pot aturar si el fetus pateix o si la mare té molt dolor. No obstant això, el ginecòleg i obstetra del Joan XXIII, Dr. Albert Guarque, assegura que «si el fetus gira, la maniobra es fa en un minut i la mare tolera bé un dolor lleu o moderat».
Des de l’any 2000 el part de natges no és recomanable, ja que pot derivar en possibles complicacions, com ara fractures o altres seqüeles. L’alternativa al part de natges ha estat la cesària que, per a la mare, «té els riscos propis d’una cirurgia, com el sagnat o possibles infeccions», apunta el ginecòleg. Amb la tècnica de la versió, «una tècnica molt segura», s’eviten els riscos del part de natges i els riscos de les cesàries.