Les dades que el conseller Comín va presentar la setmana passada sobre les llistes d’espera sanitàries a data de desembre 2015 han posat negre sobre blanc allò que tots els ciutadans que utilitzem el sistema sanitari públic sabem. Des de fa poc més de tres anys, el quid de la qüestió quan parlem de les dificultats d’accés al sistema sanitari ha passat de ser el temps d’espera per a intervencions quirúrgiques, a ser el temps d’espera per a ésser diagnosticat.
A hores d’ara, quan parlem de llistes d’espera sanitàries ja no ens referim tan sols, com fa uns anys, al temps de demora per la realització d’una intervenció quirúrgica des de la seva prescripció. Les dades fetes públiques constaten que es tarda mesos i mesos a ser diagnosticat d’una malaltia o bé a rebre la prescripció mèdica d’una intervenció quirúrgica i això és molt greu. Més greu i preocupant que si es compleixen o no els terminis d’espera –siguin llargs o curts– establerts per la normativa, doncs hom pot tardar més mesos a saber què necessita una operació quirúrgica que a ser operat. Avui, a més de mig milió de catalans el seu el metge de capçalera els ha indicat la visita a un especialista per tal que aquest valori el seu estat de salut o una possible malaltia, encara no han estat visitats, no saben si estan malalts o no, i no hi ha indicis que ho hagin de saber aviat.
Les xifres més escandaloses són el nombre de persones que s’esperen per a una primera visita a l’especialista (656.927) i el temps que s’esperen, de mitjana 163 dies quasi el doble del que tocaria, i fins a un any en 81.000 casos. Les segueixen les proves diagnòstiques amb 117.235 persones, de les quals, 24.446 superen el màxim de 90 dies i 2.288 esperen un any o més. Són dades totals de Catalunya i esperem que aviat es facin públiques les dades per regions sanitàries i per centres sanitaris, així podrem conèixer i valorar com estem situats al Camp de Tarragona.
De ben segur que és a partir d’aquestes conclusions que el Departament de Salut va establir els objectius del Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries presentat recentment i que cerca l’augment de l’activitat als centres de salut durant un any per reduir a la meitat el temps d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista; i reduir un 10% el nombre de pacients que esperen per ser operats o, el que és el mateix, absorbir l’increment derivat de la reducció del 50% del temps d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites especialista per tal de mantenir la situació actual en esperes quirúrgiques. Si s’assoleixen aquestes fites, s’haurà posat fil a l’agulla per avançar en la direcció correcta, però no perdem de vista que encara quedarà molt de camí per fer per revertir les conseqüències de les retallades en l’accessibilitat als serveis de salut.
Les dades
Identificat, localitzat i constatat el tap per entrar a les llistes d’espera quirúrgiques, fem una rapida valoració retrospectiva d’aquestes, tot i les dificultats. Fa algunes setmanes parlàvem dels canvis realitzats pel govern a la normativa que les regula i que fa quasi impossible conèixer l’evolució detallada i territorialitzada. De la informació de la web del CatSalut destaquem l’evolució del nombre total de persones en espera a Catalunya per alguna intervenció quirúrgica: 153.916 (2010); 193.879 (2011); 188.176 (2012); 181.559 (2013); 159.949 (2014) i 153.003 (2015), dades que ens farien pensar que el pitjor ha passat si no fos per les barreres que hem esmentat anteriorment.
De les dades territorials del Camp de Tarragona, tenim informació per analitzar –vegeu els gràfics adjunts– l’evolució els darrers cinc anys de tres intervencions quirúrgiques: cataractes, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll, els punts negres coincideixen amb la resta de Catalunya i es constata que les esperes per operacions de pròtesi de genoll amb 219 dies d’espera, 39 més dels que tocarien, són les pitjors i que on més persones s’esperen (1.625) és per ser operats de cataractes. Si comparem el nombre de persones que s’esperen avui amb les xifres de l’any 2010, hem de destacar que al Camp de Tarragona estem per sota en nombre de persones que s’esperen per una operació de cataractes i pròtesi de maluc, i es mantenen les xifres en pròtesi de genoll; cal destacar que aquest escenari és diferent respecte al total de Catalunya on hi ha un 7,6% més de persones que s’esperen per a una operació de cataractes que l’any 2010 (19.474 versus 21.070) i un 33,2% més en pròtesi de genoll (5.172 versus 7.741); per contra, ha baixat un 12,9% en pròtesi de maluc (2.533 versus 2.207).
