La culpa és nostra

Per . Actualitzat el

Els mitjans de comunicació sempre han dedicat part de la seva activitat a crear opinió a través de la publicació d’informació. L’enfocament concret d’una notícia o el fet de posar l’èmfasi en una qüestió determinada sempre ha servit, a banda d’informar, per posar en relleu allò que la línia editorial del mitjà vol destacar. Aquest paper de la professió periodística, però, té des de fa temps una feroç competència en les persones anònimes (i de vegades conegudes) que són capaces de generar opinió a títol individual amb una simple piulada o amb un post amb fotografies al Facebook. Les xarxes socials, que en el seu dia van ser acollides per la ciutadania com una via per estar connectats amb amistats i com a hobby, s’han convertit en una eina poderosa capaç de crear opinió i de canviar les coses, fins i tot amb més força i determinació que un grup polític o el mitjà de comunicació més prestigiós o incident. Un exemple clar d’aquesta nova realitat la veiem aquests dies a Tarragona. Un grupet de ciutadans, amb fotografies i comentaris a Twitter, han aconseguit que una problemàtica endèmica de la capital tarragonina, els abocadors il·legals que trobem a la ciutat, estigui en primera plana de l’actualitat local. La pressió exercida des de la xarxa denunciant l’acumulació de brutícia ha obligat l’Ajuntament a posar-se les piles en aquesta qüestió. Al Notíciestgn, fins i tot, li dediquem la portada.

No  hem d’oblidar, però, que els primers responsables de l’existència d’abocadors il·legals a la ciutat som els veïns i veïnes de Tarragona, que amb el nostre incivisme embrutem sense escrúpols espais que són de tothom. Les xarxes han aconseguit tocar la fibra sensible de l’Ajuntament, però és important que aquest poder d’influència s’enfoqui també a conscienciar i a atacar el problema des de l’arrel.