El tercer món a casa nostra

Per . Actualitzat el

La crisi del peix blau torna a deixar al descobert que a casa nostra, tal com passa en molts països del tercer món que veiem per televisió, hi ha persones que treballen jornades interminables per salaris infrahumans i indignes en una societat justa. No és necessari desplaçar-se a Ruanda ni a Etiòpia per conèixer de prop la misèria humana. Només cal fixar-se en les condicions en què estan sobrevivint des de fa molts mesos els pescadors de la llum de Tarragona. La majoria, immigrants que fan la feina que ja no vol fer la població autòctona, fa més d’un any que cobren menys de 300 euros al mes. Parlem d’unes 200 persones que s’endinsen a la mar per lluitar contra els elements, perquè tots puguem gaudir del fantàstic peix blau de Tarragona, i tot plegat per acabar guanyant un jornal que moltes vegades no arriba ni als 10 euros diaris.

La manca de sardines i seitons a les nostres costes fa temps que posa en perill la continuïtat del sector tarragoní del peix blau. Des de la confraria de Tarragona fa temps que es barallen amb administracions locals, autonòmiques, estatals i europees per fer entendre que la situació del sector no és sostenible i que cal actuar a escala global per solucionar una problemàtica ja estesa a tota la Mediterrània.

I l’àmbit d’actuació de les administracions hauria de ser doble i de caràcter urgent. Per un costat, cal investigar a fons les raons per les quals la Mediterrània cada vegada té menys peix blau i aplicar de manera immediata les mesures necessàries per garantir la recuperació de les espècies. Per l’altra, cal articular mesures perquè els pescadors de Tarragona i de la resta de Catalunya puguin sobreviure en condicions dignes i garantir així la continuïtat d’una professió tan antiga com la humanitat mateixa.