La tarragonina Orquesta Camera Musicae (OCM) celebra aquest 2016 els deu anys del seu naixement. Parlem amb el seu principal impulsor, Tomàs Grau, que pot presumir d’haver consolidat un projecte cultural ambiciós que dóna sortida professional a un nodrit grup de músics de casa nostra i que, sobretot, apropa la música clàssica a la ciutadania de la demarcació i de Catalunya.
Una orquestra amb 10 anys és una formació jove, no?
És cert, tot i que els que hem viscut el dia a dia d’aquests 10 anys de l’orquestra tenim la sensació que hi portem treballant tota la vida, com a formació és molt jove. Altres entitats catalanes i europees són molt més antigues.
Com es va gestar la creació de l’OCM?
Doncs l’any 2005, juntament amb el director de cors David Molina, vam decidir impulsar un projecte per nodrir de música clàssica poblacions mitjanes i petites de la demarcació de Tarragona que no podien gaudir d’una formació orquestral en directe. En aquell moment vam crear la Companyia d’Òpera Camera Musicae amb l’objectiu de realitzar òperes de petit i mitjà format, amb orquestra en directe. Aquell primer projecte, l’òpera Bastià i Bastiana de Mozart estrenada el mes de març de 2006, va tenir molt èxit i vam guanyar el Premi del Públic de la Fira de Tàrrega aquell mateix setembre. Ens vam adonar que el que fèiem agradava, i també que hi havia un territori amb necessitats culturals i artístiques per explorar. Com que l’òpera és molt cara de produir vam decidir fer-ne una cada 2 o 3 temporades, i donar més sortida a l’orquestra en solitari, ja a poblacions més grans a Tarragona, i també a la resta de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa.
Fes una valoració d’aquesta primera dècada d’OCM.
Aquests primers deu anys han estat el fruit d’un creixement artístic continuat. Primer vam organitzar la nostra pròpia temporada estable de concerts, després vam pactar la nostra residència artística a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, després la temporada de concerts al Palau de la Música Catalana i al Teatre Tarragona, i finalment els concerts a Madrid i Europa. Un creixement molt bonic acompanyat d’unes dificultats econòmiques fortíssimes que han fet trontollar l’estabilitat en més d’una ocasió. En tot cas, i just acabats de celebrar els concerts del desè aniversari, la valoració és molt bona i, després de superar molts entrebancs, l’Orquestra Camera Musicae té una salut de ferro.
Quin ha estat el moment més difícil fins ara?
Com deia, les dificultats econòmiques ens han acompanyat durant tots aquests anys. Hi ha hagut un parell de moments molt difícils en què ens vam plantejar fins i tot si el millor seria parar l’activitat fins que no vinguessin temps millors, ja que les administracions paguen alguns concerts i subvencions amb molts mesos de retard, fins i tot amb la temporada ja acabada i tota l’activitat realitzada. Gràcies al nostre model de projecte, on l’aportació pública és un tat per cent petit del pressupost total, i amb molt esforç i convicció, de moment ens n’hem sortit.
I el millor?
El millor sempre és la música. Hi ha hagut alguns concerts molt especials i que recordarem tota la vida, com l’estrena de l’OCM amb el Rèquiem de Fauré fa deu anys a Cervià de les Garrigues, un concert formidable al Petit Palau amb la soprano Núria Rial, el projecte Vivaldi Opera a San Lorenzo del Escorial, la Cinquena Simfonia de Txaikovski al Palau de la Música, el concert a l’Auditorio Nacional de Madrid, o els recents concerts del desè aniversari. Tot plegat ha estat un viatge artístic bonic de viure.
La música clàssica dóna per viure?
Doncs la música clàssica sí que dóna per viure, i tant! Cada músic tan sols ha de trobar el seu espai. Hi ha les estrelles mediàtiques tipus Lang Lang que guanyen molts diners (però molts!), després hi ha músics de primera línia mundial però no tan mediàtics que no tindran mai cap problema per viure de la música clàssica i així podem anar baixant graons successivament fins arribar a l’estudiant que acaba d’acabar els estudis superiors i que comença la seva carrera artística i, segurament, també pedagògica. Si el que em pregunta és si els músics de l’Orquestra Camera Musicae en tenen prou amb el sou de l’orquestra per viure, li he de dir que no, que tots ells o fan classes a conservatoris i escoles de música o toquen com a solistes, amb quartets o grups de cambra i que, amb el complement de sou que els proporciona tocar a l’OCM, sí que poden viure de la música clàssica.
Després de deu anys fent concerts per tot Catalunya, quins són els reptes de futur?
Doncs el repte més gran que tenim en aquests moments és la internacionalització de l’orquestra. Com deia anteriorment, ja hem tocat en algunes capitals europees (Berlín, Weimar, Praga, Munic i Basilea) i també a Saragossa i a Madrid. Estem planificant una nova gira de concerts per Itàlia i França, com també convidant diversos artistes de renom internacional. El repte és no quedar-se només a Catalunya, sinó poder fer un pas més cap a Europa.
Les administracions han ajudat l’OCM?
La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona sempre han ajudat l’orquestra, però també s’ha de dir que en menor quantitat i un percentatge del pressupost que a altres formacions del país. Nosaltres sempre diem que l’administració ha d’acompanyar la cultura, no pas subvencionar-la però, com deu imaginar, no ens hem sentit gaire acompanyats…
I la iniciativa privada?
La iniciativa privada ha estat una de les claus d’aquests deu anys de l’OCM. Des de sempre hem treballat amb detall les propostes de patrocini i mecenatge privat, i és gràcies a aquestes empreses i fundacions privades que hem pogut superar aquests moments difícils i complicats que comentava anteriorment. Hi ha hagut diverses empreses que han ajudat en un moment o altre i que han estat més o menys anys col·laborant amb l’orquestra, però n’hi ha hagut una especialment important per a nosaltres, que ha estat fidel dins les seves possibilitats a l’orquestra des de 2011, Repsol, i és per això que mereix aquest agraïment públic.
A tothom li agrada la música clàssica, però molt poca gent la consumeix en el dia a dia. És aquesta afirmació certa?
Crec que no és certa, no. De fet, no ens n’adonem, però la nostra vida està plena de música clàssica: a la televisió, a la ràdio, al cinema, al transport públic… a tot arreu. Potser el que no es consumeix tant en el dia a dia és anar a un concert de música clàssica o comprar-se un bon CD (o descarregar-se’l pagant) i sentir-lo amb tranquil·litat a casa. Les presses del segle XXI han afectat els nostres hàbits. En tot cas, des de l’OCM hem intentat sempre fer molta pedagogia en aquest sentit, ja que l’experiència de sentir una orquestra en directe és única.
Si el meu fill vol estudiar música, quina recomanació em faria vostè?
Si el seu fill li demana per estudiar música, no ho dubti. Hi ha molts estudis que revelen que estudiar música en paral·lel als ensenyaments obligatoris té beneficis molt importants per al cervell, generant connexions neuronals que milloren, per exemple, la comunicació, la capacitat de concentració, aprendre a treballar en equip, i molts aspectes més. De fet, si el seu fill no li demana, pregunti-li vostè mateix si li agradaria estudiar música, i potser se sorprendrà!
