Saber què va passar és el que volen les famílies de les víctimes de la repressió franquista i, per extensió, la societat que es vol considerar normal.
El passat divendres 18 de març, a l’Ajuntament de Tarragona es va aprovar àmpliament una moció presentada pels grups municipals d’ICV-EUiA, la CUP i ERC-MES-MDC, on s’acordava que la corporació municipal interposi una querella criminal davant dels Jutjats d’Instrucció de Tarragona per investigar els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista als veïns i veïnes d’aquesta ciutat. S’acordava també donar trasllat de l’acord al Juzgado Nacional de lo Criminal y Correcional Federal de Buenos Aires, per tal que la jutgessa Maria Servini ho tingui als efectes de la querella anomenada Querella Argentina contra los crímenes del Franquismo, fonamentada en l’aplicació de les lleis internacionals relatives a la persecució judicial de Crims contra la Humanitat i la legislació internacional sobre el principi de Justícia Universal.
Els grups municipals que van presentar la moció no van fer altra cosa que traslladar allò que una societat organitzada demanda. La proposta surt conjuntament de Fòrum Tarragona per la Memòria Històrica, Tarragona Patrimoni de la Pau i la família de Gabriel Rodrigo Knafo, i pretén marcar un punt d’inflexió i normalitzar les formes de fer d’una societat democràtica.
Les víctimes documentades, veïns i veïnes de Tarragona, van ser seixanta-dues persones assassinades i executades durant el règim franquista; set-centes quatre empresonades i cal comptar-ne onze més que van morir a la presó provincial de Tarragona quan la torre del pretori era la presó de Pilats. Aquestes persones no han tingut encara el reconeixement ni la revisió dels seus processos que els restitueixin i que identifiquin fets i causes.
És en els Principis de Nuremberg on s’inspira el nou ordre del Dret Internacional. La conseqüència és clara: les lleis de punt final no són legals, ni en l’actualitat ni en els últims 70 anys. A l’Estat espanyol tenim una llei de punt final del franquisme embolcallada dins la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’Amnistia, en la qual s’articulen qüestions com el fet de deixar sense efecte els delictes comesos per funcionaris i agents d’ordre públic contra l’exercici dels drets de les persones.
Tarragona fa història cercant la manera de corregir una anomalia dins d’un estat democràtic. Cal esperar ara la correcta materialització dels acords. El nostre grup es compromet a fer-ne el seguiment.