Estem adormits o què?

Per . Actualitzat el

Sovint la hipocresia és més poderosa que la realitat. Però encara resulta pitjor la immobilitat. Allò del qui dies passa, anys empeny. Al territori es viu, amb més o menys intensitat i dramatisme, el debat del megacomplex turístic BCN World. Alguns partits polítics, per mantenir assegurada la seva poltrona, va decidir «bloquejar» el projecte a canvi d’un pacte polític engendrat al Parlament. La insensibilitat d’algunes forces polítiques sembla que no els permet veure més enllà del seu melic o dels seus interessos partidistes. Sembla que no interessa a ningú si BCN World (o com es vulgui dir) és beneficiós per a una de les províncies que pateix més àrduament la crueltat de l’atur i, en alguns casos, de la desídia política. Alcaldes, empresaris, lobbies econòmics i fins i tot sindicats s’han posicionat a favor del projecte, malgrat les correccions que siguin d’obligada introducció. El que no és normal és que ERC i CUP es vesteixin (ara) de defensors de la humanitat i bloquegin un projecte que pot ser el motor econòmic del territori a canvi de mantenir la seva quota de poder a la cambra catalana. Jo, personalment, ja espero molt poc d’alguns pseudopolítics. Sóc conscient que, sovint, ho emboliquen i ho compliquen tot. Però em sorprèn la passivitat popular i, sobretot, l’estat vegetal dels veïns de Salou i Vila-seca. Per què aquesta societat  està adormida i no decideix sortir al carrer per fer sentir, de manera enèrgica i contundent, la seva veu? Així ens va. Els ciutadans no podem continuar delegant el nostre futur i el de la nostra ciutat (com si això no anés amb nosaltres) a uns polítics que no estan capacitats per defensar-nos. Almenys no ho estan demostrant. No podem dimitir de la nostra responsabilitat com a ciutadans i després lamentar-nos o dir que el governant de torn (amb les seves pèssimes decisions) ens va abocar al precipici. Què fem nosaltres, mentrestant? Hem de donar la cara i, si s’escau, sortir al carrer per defensar allò que creiem que és el millor per a nosaltres. A la barra del bar poca cosa es resol.

El mateix passa amb els Jocs del Mediterrani que tindran lloc a l’estiu del 2017. Tothom està espantat amb el «marrón» que ens ve a sobre, però ningú fa res per evitar-ho. Ni els ciutadans. No he vist ni una sola associació o grup d’amics demanar a l’Ajuntament quant ens costarà la broma que haurem de pagar durant molts anys. Ningú, a hores d’ara, no és capaç d’explicar fidelment els beneficis i els avantatges de fer a TGN uns jocs que no són unes olimpíades. El poble està adormit i això passarà factura. Ja va passar amb l’intel·ligent pàrquing Jaume I i ara podria passar el mateix.

Ens mobilitzarem o continuarem adormits i veient, des del bar, com tot passa? Al cap i a la fi… tenim allò que ens mereixem. No ho creieu?