Apologia a la diversitat religiosa en el pregó de la Setmana Santa

El director general d’Afers Religiosos la reivindica com a una oportunitat per promoure l’acostament entre les diferents tradicions

Per . Actualitzat el

El director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha pronunciat aquest diumenge al vespre el pregó d’inici de la Setmana Santa Tarragonina, en un acte que ha tingut lloc a l’Església de Sant Agustí amb presència de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i de l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol. Vendrell ha reivindicat la Setmana Santa Tarragonina, declarada Festa d’Interès Turístic Nacional, com a element determinant en la identitat de la ciutat: «Independentment del nostre posicionament religiós, tots tenim un vincle amb la Setmana Santa. És un patrimoni de la ciutat que interessa preservar i difondre».

El director ha aprofitat la seva intervenció per fer un reconeixement a les dotze confraries locals, que ha definit com «l’expressió més pura de la religiositat popular catòlica», pel seu paper configurador de l’actual teixit social tarragoní i ha apuntat la potència d’aquesta religiositat popular «com a forma de transmissió de la fe».

Diversitat religiosa a Catalunya

En el pregó, Enric Vendrell ha considerat que la celebració de la Setmana Santa «hauria de ser una nova oportunitat per promoure l’acostament entre les diferents tradicions religioses» i més tenint en compte que «actualment un 15 per cent dels catalans manifesta professar religions diferents de la catòlica». Una diversitat que, segons ha puntualitzat el director general d’Afers Religiosos, «ha vingut per quedar-se. Som i serem una societat plural des del punt de vista religiós com passa a la majoria de societats desenvolupades».

Davant d’aquesta realitat de país, Enric Vendrell ha fet una crida a «no deixar passar cap ocasió per impulsar el diàleg, justament per poder fer front a aquells que volen aprofitar aquestes diferències per generar conflictes». Així mateix ha recordat que «el mateix Sant Pare ha assumit aquesta responsabilitat, com a condició necessària per a la pau en el món». «El repte és global i majúscul», ha afegit Vendrell, «i com a ciutat i com a país hem de treballar col·lectivament per eliminar els prejudicis de base religiosa, com a requisit per a la convivència del futur».

En aquest sentit, el director d’Afers Religiosos ha fet valer el paper del Govern a l’hora «d’establir les condicions per garantir que tots els ciutadans puguin expressar els seus sentiments religiosos amb plena llibertat», tot i que ha remarcat que aquesta tasca no pot ser assumida pel Govern en solitari, «perquè cal desenvolupar-la en l’àmbit local: barri per barri, plaça per plaça, carrer per carrer, un treball lent i ardu que ens ha de portar a una cultura del trobament en una harmonia pluriforme».

Aquesta actitud, ha explicat Enric Vendrell, respon al concepte de «laïcitat positiva», criteri defensat entre d’altres pels papes Benet XVI i Francesc, que estableix un principi de no ingerència entre el poder polític i les autoritats religioses precisament per facilitar la col·laboració i el mutu benefici.