Fa pocs dies, l’empresa que volia edificar una escola anglesa en un solar de Boscos de Tarragona ha anunciat que es desdiu de la seva intenció i que farà el centre a la població veïna del Catllar.
L’alcalde de la ciutat, amb l’eco puntual de la portaveu del grup municipal socialista, ha dit que el projecte s’ha frustrat per culpa de l’oposició. Que estrany! Just quan Ballesteros s’ha assegurat la majoria absoluta al consistori, mercès a les amplíssimes prebendes concedides als grups més dretans del consistori, trànsfuga inclòs, el projecte es frustra per culpa de l’oposició.
Repassem una mica els antecedents. L’alcalde de Tarragona, receptiu als interessos d’un empresari de la ciutat, li ofereix uns terrenys a l’única zona de Boscos de Tarragona que els veïns utilitzen com a espai d’esbarjo. Es fa el concurs procedent i aquesta empresa el guanya.
El projecte aixeca l’oposició del veïnat, queixós de la manca d’equipaments públics al barri i disconforme amb el fet que aquesta zona s’ofereixi per a un negoci privat i no per a equipaments d’ús dels veïns, com hi ha a altres zones de la ciutat. Ni l’empresa privada, ni l’equip de govern és capaç d’establir un diàleg suficient amb els veïns. La qüestió és tirar endavant el projecte, tant se val que no se sàpiga com s’organitzarà la mobilitat a la zona o que els terrenys siguin potencialment inundables. Tot plegat són minúcies per a l’equip Ballesteros.
El preu li deu semblar una altra minúcia. Més enllà que cadascú pugui fer negocis com vulgui i que l’oferta educativa entra en aquesta llibertat de mercat –si això és bo o dolent ja ho discutirem a un altre lloc– el que és més que discutible és que uns terrenys destinats a equipaments públics s’ofereixin a una empresa privada al preu més baix exigible. En conseqüència, tindríem un centre escolar d’elit –no totes les famílies podran pagar entre 600 i 800 euros mensuals– pagant-li a l’Ajuntament un lloguer de 1.000 euros al mes. Que els preguntin a comerciants i autònoms de tota mena a quant paguen el metre quadrat. Tothom té dret a obrir negocis, en això es basa la nostra economia, però que cadascú assumeixi els riscos i els costos.
El malbaratament d’aquesta pretesa oportunitat, atribuït per l’alcalde a l’oposició, contrasta amb la satisfacció amb què uns mesos abans de les eleccions l’alcalde va rebutjar una inversió de dos milions d’una confessió religiosa en un altre punt de la ciutat. Dos casos amb aspectes anàlegs perquè significava fer un equipament en un espai que els veïns utilitzaven com a zona verda. En aquella ocasió, l’equip del PSC ho va anunciar com una victòria de la democràcia perquè es va escoltar els veïns, ara als veïns no se’ls ha volgut escoltar. En aquella ocasió, abans de les eleccions, es van menystenir 2 milions d’euros, ara el preu a obtenir eren 1.000 euros al mes. En aquella ocasió s’ocupava aproximadament el 15% de la zona verda, ara s’ocupava tota. Amb aquesta manera d’obrar costa acceptar que el govern de Ballesteros tingui la mateixa consideració amb els veïns de totes les zones de la ciutat.
Com administra el senyor Ballesteros els recursos de la ciutat és, com a mínim, desconcertant. Ja sabem que un ajuntament no és una empresa, però a vegades fa la impressió que l’alcalde pensa que els diners de tots no són de ningú i ja se sap, quan les coses es comencen malament, acaben malament, i no s’arreglen fent pagar les culpes als altres.