Em quedo de pedra en saber que el vicepresident del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, proposa que el futur del projecte de BCN World sigui sotmès a una consulta popular entre tota la ciutadania de Catalunya. Tant és el que pensin les poblacions de Vila-seca, Salou i el conjunt de les comarques de Tarragona. També tant és si el Parlament de Catalunya, l’any 2014, ja va donar llum verda al projecte. El líder d’ERC proposa que un veí de Castellar de m’Hug, d’Olot, de Badalona o de Mataró decideixi sobre què és allò que més convé per al futur turístic i econòmic de la Costa Daurada. No importa què diuen els agents socioeconòmics de la zona, ni tampoc els seus alcaldes.
Em quedo de pedra perquè entenc que si l’ocurrència del líder d’ERC es du a la pràctica, a partir d’ara totes les grans inversions privades (i també públiques, per què no?) que s’hagin de fer en qualsevol punt de Catalunya –sigui Barcelona, Girona o Olesa de Montserrat–, hauran de rebre el vistiplau del conjunt de la població.
Si aquesta és la consigna a partir d’ara, recomano fervorosament a les empreses que vulguin invertir a Catalunya que facin primer enquestes d’acceptació entre la ciutadania a gran escala perquè ERC, amb la seva proposta, deixa clar que l’actual govern no està en condicions de decidir res d’important en representació de l’electorat que el va votar.
Em quedo de pedra perquè és inquietant veure que una formació que acaba d’aterrar al govern de la Generalitat, amb un líder polític de trajectòria respectable, és incapaç d’assumir les seves responsabilitats i s’estima més passar la pilota a la ciutadania que prendre una decisió que el pugui comprometre. En aquest punt, i ja que parlem de consultes, seria convenient que ERC fes primer aquest exercici dins de la seva pròpia formació per determinar què pensa el seu electorat del sud de Catalunya. Cal recordar que ara fa uns anys, quan es va tancar el Casino de Sant Pere de Ribas per traslladar-lo a Tarragona, ningú del govern tripartit del PSC, ERC I ICV hi va posar cap pega.
Però que consti que intento entendre el posicionament del vicepresident. En la seva defensa puc arribar a admetre l’argument que un projecte de la dimensió i els condicionants de BCN World pot marcar un abans i un després en el model turístic de Catalunya i, per tant, estem parlant d’un projecte de país, d’aquells inclosos dins de les anomenades línies estratègiques del futur Estat català. Entenc que aquest és el motiu que impulsa ERC a demanar que sigui el conjunt de la ciutadania, i no pas els partits polítics, qui validi o invalidi el projecte. I en això podríem estar d’acord.
Però cal recordar al vicepresident que les estratègies de país no depenen només del model turístic de la Costa Daurada… depenen de moltes altres qüestions, fins i tot més importants, com ara la definició de la política energètica i la gestió dels residus, els models sanitaris i educatius, el desplegament de la llei de la dependència, les polítiques fiscals, el paper dels cossos policials i d’emergències, les polítiques laborals i d’emprenedoria, la política financera… A partir d’ara sotmetrem totes aquestes qüestions de país a consultes populars? Podrem votar els tarragonins algun dia sobre el futur de les nuclears, les petroquímiques o sobre la distribució territorial de les vegueries?
No correspon a un govern electe deixar en mans de la ciutadania la decisió sobre una inversió de 2.500 milions d’euros. Aquesta és la feina dels governs, decidir en nom de la ciutadania que l’ha elegit. En cas contrari, s’obre un precedent que ben bé podria significar l’inici de la fi de les institucions polítiques catalanes tal com les coneixem. Amb la tecnologia actual, fer consultes populars és relativament senzill i viable. Potser algun dia ja no ens caldran polítics, sinó simplement tecnòcrates que sàpiguen d’informàtica.
Cal confiar que, si finalment la consulta és l’única sortida que el govern troba per desbloquejar el projecte sense prendre mal, com a mínim tingui la sensibilitat de primar l’opinió dels habitants de Salou i Vila-seca, els dos municipis que realment s’estan jugant el futur en tot aquest afer. Només ells tenen el dret de decidir si volen casinos al costat de casa seva. Dubto molt que a un veí d’Arenys de Munt li importi un rave si a Salou hi ha dos o tres casinos. A aquest bon senyor d’Arenys, allò que realment el preocupa és el nombre de màquines escurabutxaques que els seus fills es troben cada dia en el camí de l’escola a casa. A Catalunya hi ha més de 30.000 màquines escurabutxaques. Si el dilema és com afrontem el tema del joc, potser que primer comencem per aquí.