Poques vegades tens l’ocasió d’escriure un article que sortirà publicat el dia del teu aniversari i encara és més difícil que tot això caigui en #miercolesdesuerte, dia de la setmana que dedico a fer xerrades i contagiar una mica de sort. Així que he pensat que no podia deixar escapar l’oportunitat de canalitzar tot aquest bon rollo per ajudar-te a una cosa: aconseguir el que vulguis.
Últimament he fet moltes xerrades de motivació, ja sigui per complir el propòsits que ens vam fer a cap d’any, per afrontar el dia a dia o per engrescar la ciutat amb el programa ‘Entrenem-nos’ de la mà del Carlos i el Jordi. En aquestes xerrades em trobo amb gent de totes les edats com tu i com jo que vénen en busca d’alguna eina o algun truc que els doni l’energia per aconseguir el que volen. Així que quan comencem la xerrada el primer que faig és preguntar què volen aconseguir, per què han vingut. Algunes persones em miren una mica descol·locats sense saber què dir. Per trencar el gel, demano que aixequin la mà les persones que s’han preguntat com a mínim una vegada en l’última setmana: “jo què vull?”. Com no veig gaires mans aixecades, demano qui s’ha fet la pregunta almenys una vegada en els últims quinze dies o l’últim més. Sis mesos? Quan arribo a l’any, veig que la majoria de la sala continua amb els braços avall però amb un petit somriure que indica que s’acaben d’adonar d’una cosa: han vingut a una xerrada per aconseguir el que volen però no saben què volen. I és que sembla que no ens aturem a pensar cap on volem anar gaire sovint. I tu? Quan va ser l’última vegada que et vas preguntar què vols?
Així que el primer truc que et recomano per aconseguir el que vulguis és definir què vols i per això res millor que una «ginquestion». Si, has llegit bé, es tracta d’una pregunta que te l’has de prendre com un gintònic de 15€, assaborint cada glop. Així que et convido a seure tranquil·lament un dia i a preguntar-te: jo què vull? Sobretot, no responguis ràpid, pren-te el teu temps per respondre. En pic tinguis clar què vols, et convido a fer-te una segona pregunta: «Tinc el que vull?» I és que moltes vegades estem tan encaparrats a aconseguir el que volem que no ens adonem que ja ho tenim. Recordo que quan buscava pis m’imaginava que em tocava la loteria i que em podia comprar tota una planta d’un àtic al centre de Tarragona que tingués terrassa, un gran menjador per convidar les visites amb un bon finestral i dues plantes per poder fer soroll sense molestar els veïns. I quan vaig trobar el pis em vaig adonar que no calia la primitiva. Visc en un àtic al costat de la Rambla amb terrassa (que és comunitària però no hipuja ningú), un menjador gran (que ocupa 18 dels 37 metres del pis) amb un finestral (per on es cola tot el fred) i sense veïns a sota fins fa dos dies. I si em poso de puntetes tinc vistes al mar! Potser el meu pis no quedaria igual de bé a les revistes del cor, però en essència té tot el que jo volia.
I si resulta que no tens el que vols, sempre pots venir a una de les meves xerrades.