L’alcalde de Tarragona viu moments contorbats. La situació política (amb pacte de govern inclòs) i l’escàndol Inipro (i el pàrquing Jaume I al calaix) li estan fent la guitza i provocant alguns maldecaps. Josep Fèlix Ballesteros, una persona estimada per la majoria de ciutadans i que va assolir alts índexs de popularitat, està fent mans i mànigues per esgotar un mandat que li podrà resultar dificultós. Els seus nous companys de govern (PP i Unió) no tenen res a veure entre ells, més enllà d’estimar-se la ciutat. Però amb això no n’hi ha prou. Ballesteros haurà de «controlar» alguns atacs egòlatres provinents de les fileres socialistes i ara per part del PP. Alejandro Fernández, com és obvi, voldrà treure rèdits polítics de la seva nova responsabilitat municipal. El líder del PP és hàbil, astut i, encara que no ho sembli, és més polític i més atrevit que Ballesteros. Diguem que és un animal polític, perquè la gent ho entengui. Ballesteros és, a hores d’ara, l’alcalde cansat d’una ciutat paralitzada i sense ambició. Per contra, Alejandro arriba amb voluntat de menjar-se el món. És conscient que està jugant la seva última carta política de cara a un partit que està esquerda, i més tenint en compte que un dels seus objectius és arribar a presidir el PP a Catalunya. A mi, personalment, no em desagrada que Alejandro entri a formar part del govern de Ballesteros. També m’agrada que un polític coherent, seriós i responsable com Josep Maria Prats tingui responsabilitats governatives a Tarragona. De fet, el pacte d’estabilitat –o de tranquil·litat per a Ballesteros– afavoreix més el PP i Unió que el PSC. Lamento que una persona de tarannà dialogant com Ballesteros no hagi consultat, encara que fos només per cortesia, la militància. L’alcalde de ben segur que està resant perquè arribi el 2017 i poder «retirar-se» tranquil·lament. Entenc perfectament que només és possible governar (bé) una ciutat si hi ha estabilitat política i majoria parlamentària, però recrimino les formes que ha adoptat el batlle. La seva decisió pot representar una factura massa costosa per al PSC de cara al futur. Caldria saber què pensen realment el seu delfí, Javier Villamayor, i la guerrera Bego Floria, una de les possibles candidates a governar Tarragona. Caldrà saber també què farà el PP i Unió en el cas que el jutge no «desinvestigui» l’alcalde i que altres escàndols municipals caiguin en mans de la justícia i esquitxin Ballesteros. El temps ho dirà. Només cal romandre a l’espera i parar atenció.
