Tarragona, capital sanitària

L’Ajuntament de Tarragona es posiciona per defensar la capitalitat sanitària de la ciutat i el lideratge de l’hospital Joan XXIII com a únic centre de referència de nivell 5 a la demarcació

Per . Actualitzat el

L’Ajuntament de Tarragona instarà el nou conseller de Salut de la Generalitat, Antoni Comín, a treballar perquè l’Hospital Joan XXIII de Tarragona consolidi i incrementi el seu lideratge dins del sistema sanitari de la demarcació i del sud de Catalunya. El ple municipal, amb els vots a favor de totes les formacions polítiques, a excepció de la CUP (que hi ha votat en contra), ha aprovat una moció que reclama a la Generalitat la recuperació de la cirurgia oncològica hepatobilipancreàtica per al territori, així com el retorn de serveis perduts com ara l’UCI Pediàtrica i el transport neonatal, entre altres.

La moció, presentada a instàncies del grup municipal socialista, ha rebut el suport de totes les formacions presents al consistori, a excepció de la CUP, que ha justificat la seva oposició en el fet que el contingut de la moció fa esment a la «col·laboració de Joan XXIII amb la resta de proveïdors» sanitaris del territori. PSC, PP, Ciutadans, ERC, ICV, Unió i Convergència han votat a favor d’un text que defensa la capitalitat sanitària de Tarragona a través del seu hospital de referència davant de l’amenaça que, segons ha recordat el líder del PP i ha reconegut el mateix alcalde Josep Fèlix Ballesteros, representa l’aposta que en el seu dia el Govern de la Generalitat va fer pel nou Hospital Sant Joan de Reus. Durant el debat l’alcalde Ballesteros ha reconegut que li hauria «agradat el suport de totes les formacions», en clara al·lusió al vot negatiu de la formació de Laia Estrada. Especialment crítica amb la CUP ha estat la portaveu d’ICV, Arga Sentís, que l’ha acusat de votar en contra simplement pel fet que la moció no havia estat presentada per la mateixa formació anticapitalista. Sentís ha acusat la CUP d’intentar monopolitzar el tema de la sanitat, quan, segons Sentís, «és un tema de tots, portat per ICV moltes vegades al Parlament». Tarragona traslladarà ara la moció a la conselleria de Salut, a totes les formacions del Parlament de Catalunya i a la resta d’administracions implicades.

Fes click aquí per veure la moció aprovada pel ple municipal d’aquesta setmana en defensa de Joan XXIII.

 

joanXXIII

La ciutat es postula per tenir el tercer hospital maternoinfantil de Catalunya

De moment, els objectius d’aquest 2016 són posar en marxa la UCI pediàtrica i el servei de transport neonatal a les comarques tarragonines

Tarragona disposarà d’una UCI pediàtrica i de transport neonatal aquest mateix any 2016. Així ho ha anunciat el doctor Albert Pons, coordinador assistencial de TGN Salut Aliança Estratègica, durant la roda de premsa de valoració de la col·laboració entre els tres principals proveïdors de salut al territori -ICS, GIPSS i Xarxa Santa Tecla- durant el 2015.

Aquesta UCI pediàtrica, que ja va existir a Tarragona fins a l’any 2001, disposaria d’una unitat de cures neonatals i tindria una capacitat de sis llits amb possibilitats d’ampliar-la fins a vuit. Aquest servei ubicat a Joan XXIII, segons el responsable mèdic, evitaria la derivació de 800 infants a Barcelona a l’any.

D’altra banda, també és previst que aquest 2016 es concreti la posada en marxa del servei de transport neonatal a les nostres comarques, que actualment es coordina des del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) de Barcelona. «Actualment, quan s’ha de traslladar un nounat s’activa el protocol del SEM de Barcelona i, generalment, el nounat és derivat a l’hospital de Sant Joan de Déu o bé a la Vall d’Hebron, passant de llarg de Tarragona», ha explicat Pons. A hores d’ara s’estan formant els professionals sanitaris que integrarien aquest servei, que possibilitaria que el 99% dels casos es resolgués a Tarragona.

Hospital maternoinfantil a Tarragona

Tot això permet, segons Josep Ramon Fuentes, president del consell rector de TGN Salut AE, planteja la possibilitat que en el futur Tarragona aculli el tercer gran hospital maternoinfantil de Catalunya, la implantació del qual estaria plenament justificada pel volum de població: «Es podria donar servei a una població d’un milió d’habitants si també s’afegeix la demarcació de Lleida», ha assegurat Fuentes, que ha afegit que també ajudaria a descongestionar els hospitals de Barcelona.

Quant a les valoracions sobre el primer any de col·laboració entre proveïdors, Pons ha assegurat que aquest any s’han assolit molts dels objectius marcats com ara la creació de diferents unitats funcionals, l’homogeneïtzació de protocols o la creació d’equips d’experts en patologies complexes. Aquesta col·laboració, segons els responsables de TGN Salut AE, també ha permès reduir el temps d’intervenció en alguns procediments gràcies a l’aplicació d’una gestió unificada de les llistes d’espera.

Per aquest any, els objectius són consolidar tot allò que s’ha posat en marxa aquest any, a l’espera que el nou govern respecti els pactes establerts i continuï apostant pels plans funcionals que estan en marxa. «No crec que cap govern es plantegi anar en contra de la col·laboració», ha conclòs Pons.

TGN-SALUT1

Albert Pons, coordinador de TGN Salut Aliança Estratègica, durant la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació la setmana passada. / Fotografia: Tomàs Varga