Iniciem un any 2016 amb un panorama complex. El mandat de la ciutadania va ser, el juny passat, un Ajuntament més plural on tinguéssim la capacitat d’arribar a consensos i entesa en favor de la ciutat. La primera prova de foc era el pressupost municipal i el fet d’haver-ho aprovat en temps de pròrroga, amb greus dificultats i amb actituds de determinades forces polítiques molt poc responsables, genera elements de preocupació importants sobre com podrem afrontar el futur des del govern socialista, amb només 9 regidors de 27.
Deia la meva àvia, dona de la terra, sense estudis, però amb una gran saviesa popular, «dos no discuteixen si un no vol» la qual cosa podria traduir-se també que «dos no negocien si un no vol». Això és el que hem de tenir en compte a l’hora d’avaluar què ha passat amb els partits més propers ideològicament als socialistes des del vessant d’esquerra, com ERC i ICV (excloc la CUP perquè en el seu ADN no està donar suport en temes importants a governs que ells etiqueten com a capitalistes). I també amb Ciutadans, una formació que en l’àmbit local encara no ha fixat un criteri clar i dóna contínues batzegades en els posicionaments però amb qui jo creia que ens podríem entendre en temes de ciutat.
L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros té un tarannà de consens de tots conegut, iniciat el 2007 amb l’acord amb Esquerra Republicana de Catalunya i continuat en el mandat del 2011 amb acords puntuals amb totes les forces polítiques representades a l’Ajuntament. L’objectiu principal sempre ha estat i és Tarragona per damunt de tot, això no vol dir que no hi hagi temes a millorar, però sí que tenim clar l’objectiu com a Govern socialista, que la ciutat i els seus ciutadans i ciutadanes són la nostra prioritat. Finalment s’han aprovat els pressupostos locals amb el suport dels partits amb els quals tenim la distància més gran ideològica a escala general. Em refereixo al PP i Unió Democràtica de Catalunya, amb el seu vot afirmatiu, i a Convergència Democràtica de Catalunya, amb una abstenció. Tots tres han estat a l’altura de donar estabilitat al full de ruta econòmic d’una ciutat, com Tarragona, que en l’incert panorama general que hi ha a Catalunya i Espanya requereix especialment una situació d’estabilitat per poder avançar. Hem patit com a Govern, això és cert, però finalment encetem el 2016 amb un pressupost amb clares prioritats socials i això són evidències objectives comprovables. Tot i això em preocupa el futur perquè el tràmit dels pressupostos és un avís per a navegants. És a dir, evidencia que Tarragona necessita un Govern amb major estabilitat i això requereix un compromís que demanda d’una visió de ciutat real que fugi d’interessos tàctics i partidistes.