Encara estem astorats de la crueltat dels terroristes islàmics i l’augment de les desigualtats socials. Mentrestant, l’Estat espanyol es prepara per elegir el seu màxim representant. La situació és confosa perquè cap dels candidats a la Moncloa explica coherentment les línies mestres del seu programa, en el cas que en tinguin. Rajoy i Sánchez, a banda d’insultar-se mútuament, no aporten solucions. Iglesias i Rivera insisteixen en la fi del bipartidisme fent servir una recepta on la demagògia i el populisme són els principals ingredients. Sóc incapaç de preveure què passarà el diumenge, més enllà que el PP guanyarà sense majoria absoluta i sense la convicció que Rajoy sigui investit president del govern. Aquest model de campanya electoral és un nyap. Un absurd. Una pèrdua de temps. Els candidats pequen de manca de missatge i de massa «postureig». Fins ara, els caps de llista només han aconseguit convèncer els seus seguidors. El vot indecís continua orfe, perquè no hi ha una força política capaç de motivar-lo. En aquestes eleccions em passa quelcom d’estrany. Sé a qui no confiaré el meu vot, però cap de les formacions «catalanistes» em representa. No han dit ni han fet res per convèncer-me. Crec que CDC s’equivoca en no presentar-se amb les seves sigles i la seva marca. Després de l’aventura del Junts pel sí ara arriba un camuflat Democràcia i Llibertat, acompanyat d’una forta confusió i alguna decepció. La ironia del destí ha fet que les noves sigles de CDC i Reagrupament (Democràcia i Llibertat – DiL) coincideixin amb les inicials del líder d’Unió Democràtica (Duran i Lleida – DiL), exparella política dels convergents. Aquesta campanya electoral és la prova provada de la desafecció social vers la política. La ciutadania en general i l’electoral en particular estan cansats de ser autèntics titelles en un «espectacle» on només són importants abans de dipositar el vot, però que les seves inquietuds o problemes són ignorats. Amb aquesta política i aquests polítics no anirem massa lluny ni a Catalunya ni a Madrid. Es podrà acabar el bipartidisme, però se seguiran fent polítiques que al ciutadà comú li costa d’entendre. Espero que el diumenge ens beneeixi el seny a l’hora de votar i que no ens deixem enlluernar per paraules que s’endurà el vent… Ara mateix em pregunto: a qui he de votar?
