Novament ens trobem a les portes d’unes eleccions, en aquest cas, per escollir els nostres representants polítcs al Congrés del Diputats i al Senat i, per tant, per escollir qui serà el president del Govern d’Espanya durant els pròxims quatre anys. L’electorat tarragoní, integrat per un cens aproximat de 550.000 persones, té una cita amb les urnes aquest diumenge en uns comicis generals que, en clau catalana, estan inevitablement marcats pel procés sobiranista i pel deteriorament de les institucions catalanes i estatals de la darrera legislatura. Totes les enquestes apunten que Mariano Rajoy (PP) continuarà encapçalant la formació més votada, però molt lluny de la majoria absoluta assolida l’any 2011. El nou govern del PP es veurà probablement forçat a arribar a acords amb alguna de les altres forces polítiques que tindran una presència important al Congrés, que seran PSOE, Ciutadans i, per primera vegada, Podemos. La futura configuració de l’hemicicle, amb una presumible pujada de Ciutadans i una entrada fulgurant de Podemos, donarà pas a la fi del tradicional bipartidisme PP-PSOE al panorama polític espanyol. En aquest escenari, les principals forces catalanes (Democràcia i Llibertat, ERC i UDC) aspiren a assolir uns resultats suficients per garantir una representativitat a Madrid.
Les generals d’aquest diumenge són atípiques per diverses raons. Són les primeres en les que concorre la formació de Podemos, liderada per Pablo Iglesias, que podria fins i tot arribar a competir en el sector de les esquerres amb el PSOE de Pedro Sánchez. El grau d’èxit que pugui assolir Podemos tindrà incidència directa amb els resultats que ostentin els socialistes, que fins i tot podria deixar de ser segona força al Congrés. En clau catalana, Podemos ha assegurat que si guanya les eleccions facilitarà la celebració d’un referèndum a Catalunya per dedicir el seu futur polític.
Al sector de la dreta també pot passar el mateix, en aquest cas, entre el PP de Rajoy i Ciutadans d’Albert Rivera. Les dues formacions que competeixen directament pel vot de l’electiral més conservador i unionista de l’Estat. A Catalunya és previsible una davallada important dels populars i, per contra, que Ciutadans continuï amb la seva línia ascendent de resultats dels darrers comicis locals i autonòmics.
Entremig, les dues formacions nacionalistes que concorren per Catalunya, Democràcia i Llibertat (amb la figura d’Artur Mas a tots els cartells) i ERC confien a repetir per separat la tendència de resultats que van assolir plegat amb la fórmula de Junts pel Sí en les eleccions al Parlament de Catalunya. Unió de la seva banda, confia a tenir prou suports per ubicar algun representant al Congrés.