Tarragona fa gairebé cinc dècades que acull un dels polígons petroquímics més grans d’Europa. Les grans empreses establertes a casa nostra donen feina directa (ben remunerada i estable) a unes 10.000 persones i a un total de 30.000 de manera induïda. Al Port, el 60% de tota la seva activitat la genera el sector químic.
Amb aquests números, és fàcil imaginar quines serien les conseqüències per a l’economia territorial si les químiques decideixen tancar les seves fàbriques per portar-les a altres indrets d’Europa o d’Àsia. Això segurament no passarà d’un dia per l’altre, però l’amenaça de la deslocalització de les grans químiques tarragonines és una realitat que ara es veu reforçada amb l’anunci del tancament d’una de les plantes que Covestro (multinacional alemanya) té a Vila-seca.
De fet, el fenomen de la deslocalització de la indústria química ja fa anys que va començar a casa nostra. Va iniciar-se en el mateix moment en què les grans multinacionals van deixar de creure en Tarragona i, per tant, van deixar de fer inversions milionàries per crear noves línies de producció o per modernitzar les seves instal·lacions. I és que Tarragona presenta un greu problema per a la indústria química, que troba un gran enemic en la política energètica de l’Estat espanyol. L’alt cost energètic representa un llast per a la competitivitat del sector si es vol comparar amb el d’altres països que sí que apliquen tarifes fetes a mida de la gran indústria. Aquest fet, juntament amb la manca d’infraestructures cabdals (com ara l’eix ferroviari d’ample europeu o una xarxa d’autovies lliures de peatges), resten molts arguments a l’hora d’atraure noves inversions al territori. Tot al contrari, són factors que empenyen la indústria a marxar de Tarragona, tal com ha anunciat que farà Covestro. Cal reflexionar i prendre mesures per evitar que s’obri el camí cap a la deslocalització.