Des de l’any 2008 la Xarxa de Santa Tecla gestiona el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) a Tarragona, un Servei Públic de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona que proporciona assistència a la llar als usuaris amb dependència, principalment persones de la tercera edat, adults i algun menor d’edat. Amb una plantilla de més de cent professionals, el SAD atén actualment uns 500 usuaris a la ciutat de Tarragona, 21 dels quals són menors. Coneixem una d’aquestes petites usuàries del SAD, la Gemma Capdevila, que va néixer fa 11 anys amb una lesió cerebral d’origen desconegut produïda durant l’embaràs que ha afectat al seu desenvolupament tant físic com a psicològic.
La constatació de la realitat de la Gemma va representar un replantejament en molts aspectes de la vida de la seva família, que ja tenia un fill més gran, en Magí, que ara té tretze anys. Anys més tard van decidir tenir una altra filla, Tecla, que aviat en farà set. A la pregunta si no els feia por repetir l’experiència, Lourdes Cadena, mare de la Gemma, assegura que «la Gemma no té paràlisi cerebral per una qüestió hereditària, sinó per un accident durant l’embaràs que no es va poder detectar. Vam pensar que no ens tocaria dues vegades a nosaltres».
En aquest sentit, assegura que «el fet de tenir un fill neuroatípic condiciona la criança dels altres, especialment del més gran, ja que al principi entres en una espècie de dimensió desconeguda. Però una vegada superats els primers mesos has d’esforçar-te per normalitzar la situació i adaptar-te a les circumstàncies. Amb la tercera filla, les coses són diferents. Amb l’experiència que teníem amb la Gemma, sabíem que la Tecla seguiria el seu ritme, que faria les coses que hagués de fer al seu temps. Ho relativitzes tot molt més», assegura la mare.
Les professionals del servei són treballadores familiars amb cicle formatiu en atenció sociosanitària i, en el cas de l’atenció als menors, reben formació específica i continuada
Per aconseguir al màxim la normalitat en les seves vides, la família va matricular la Gemma a la guarderia, primer, i en el col·legi públic del seu barri, el Serrallo, després, on actualment està cursant cinquè de primària. «L’escolarització és una decisió molt personal. Nosaltres ens vam decidir per un col·legi públic perquè era el que consideràvem millor per al dia a dia de la nostra filla; hi ha famílies que decideixen portar als seus fills a col·legis especials des del primer dia. Tot és respectable».
Actualment la Gemma acudeix dos dies a la setmana al col·legi del Serrallo i tres al centre especial de la Muntanyeta, on realitzarà els seus estudis de secundària quan acabi l’any que ve sisè curs de primària.
El paper del SAD
Malgrat que l’optimisme amb què la Lourdes explica la seva història faci pensar el contrari, aquesta adaptació a les circumstàncies i el dia a dia no és un camí de roses. «La cura de la Gemma no depèn solament dels pares i la família, sinó que necessites l’ajuda de terceres persones i, com no, de les administracions». Aquí és on entren en joc les ajudes tant econòmiques com assistencials que a través de la Llei de la Dependència es proporciona a les famílies amb fills amb discapacitat. «Quan la Gemma va començar a l’escola ens van adjudicar sis hores d’assistència a càrrec d’una cuidadora del SAD, que ara s’han reduït a cinc. Amb les retallades d’aquests últims anys, a més, també s’ha reduït la pensió de Gemma, la qual cosa afecta a l’economia familiar».
El que més valora Lourdes de l’atenció que rep del Servei d’Atenció Domiciliària és el fet que «les cuidadores normalitzen la vida de Gemma i ajuden tota la família a compaginar els horaris». Actualment amb les cinc hores de què disposen cobreixen les dues hores de menjador els dos dies que està al col·legi públic i la recollida el divendres a la tarda. «La seva funció és estar amb ella durant el menjar i l’estona de pati, però sempre s’han adaptat a les nostres circumstàncies i ens han ajudat a encaixar els horaris per poder atendre a Gemma correctament. Tant quan estan amb el seu pare com amb mi li donen tota l’atenció que necessita i confiem molt en elles (les cuidadores)».
Formació continuada
Sofia Ramos, coordinadora del SAD a Tarragona, explica que les cuidadores del servei són treballadores familiars amb un cicle formatiu en atenció sociosanitària, grau mitjà FP I ó FP II, i especialment les destinades a infància reben formació específica al llarg de tot l’any. Pel que fa al funcionament del SAD, Ramos afirma que «l’atenció que oferim al domicili és molt important tant per a les persones depenents com per a les famílies, ja que els ajudem en tasques tan quotidianes però tan importants com la higiene, l’alimentació, la mobilitat… Es crea un vincle especial entre les cuidadores i les persones a les quals atenen. I això, en el cas de menors, és encara més significatiu. Per això procurem que es produeixin els mínims canvis possibles en l’assignació de cuidadores, per no destorbar el funcionament del seu dia a dia», apunta la professional de la Xarxa de Santa Tecla.