Què entenem per discapacitat?

Tots tenim aficions, tots necessitem sentir-nos feliços i satisfets, saber que formem part d’un grup per créixer com a persones… tots sense distinció

Per . Actualitzat el

El dia 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de la Discapacitat i des de la Fundació Estela volem aprofundir en el significat de la paraula «discapacitat». La Fundació Estela és una fundació sense ànim de lucre que atén persones amb discapacitat intel·lectual. Treballem perquè els nostres usuaris puguin aconseguir una bona integració social i laboral. L’entitat està formada per l’Escola Llar-residència Taller Ocupacional Servei d’ocupació i Inserció i des d’aquests tres àmbits vam pensar que la millor manera de saber què pensem i com vivim la discapacitat en la nostra societat és parlar amb quatre persones de diferents àmbits i edats, dues usuàries dels serveis de la nostra entitat i dues persones no-usuàries, per plantejar-los preguntes curtes i senzilles. En Marc, en Guillermo, en Cristóbal i en Juanjo han estat els escollits per aquesta experiència, que ens demostra que no som tan diferents.

ENTREVISTA

Quines són les teves aficions?

Cristóbal Garcia: Anar al cinema, escoltar música, anar de bars amb els amics.

Marc Rodríguez: La fotografia i la lectura.

Guillermo Gaspar: Anar amb bicicleta amb els amics, jugar amb la meva gossa, jugar al futbol i veure un partit al Camp Nou. Llegir coses interessants, de descobriments. Estar amb la gent que estimo i anar a caminar a la muntanya.

Juanjo Vicente: El futbol, el bàsquet, fer fotos i passejar

Què és el que menys t’agrada fer?

C.G.: Anar de compres

M.R.: Rentar i estendre la roba

G.G.: Discutir amb la gent que estimo. Aixecar-me aviat.

J.V.: Mai no ho he pensat

Et sents diferent dels altres?

C.G.: No. Tots tenim les nostres coses.

M.R.: No

G.G.: Penso que hi ha persones que té qualitats per a unes coses i altres per a unes altres. Per tant, no sóc diferent.

J.V.: No, jo sóc normal

Què entens per discapacitat?

C.G.: Una discapacitat ho és als ulls dels altres i les persones fem que semblin més discapacitats uns que altres. És que algú pot necessitar ajuda en alguna cosa, però potser d’altres que no en tenen també la necessiten. Penso que una discapacitat no és un impediment.

M.R.: Un trastorn psicològic amb hiperactivitat

G.G.: És que en algun aspecte algú no pot fer alguna cosa per si sol o li costa més que a altres persones i necessita ajuda per poder-ho fer. Però ho entenc com algú que té els mateixos sentiments que jo davant d’una mateixa situació.

J.V.: Res, normal… Si m’ho diuen a mi, per aquí m’entra i per aquí em surt.

Què creus que li fa falta a una persona per ser feliç?

C.G.: Poca cosa. Tenir família, amics i ser realista amb la vida.

M.R.: L’amistat i la família

G.G.: Tenir persones que t’estimen. Poder cobrir les necessitats essencials i gaudir d’allò que t’agrada fer

J.V.: Tenir diners, que em toqui la loteria, ser feliç amb els companys i viure a la llar amb els meus amics.

Et consideres una persona feliç?

C.G.: Sí. Amb alts-i-baixos com tothom. La felicitat són moments, no és un estat de tot el dia i tota la vida feliç, no obstant això, tinc tot el que necessito i sóc feliç.

M.R.: Sí

G.G.:  Sí, sóc feliç.

J.V.: Sí

Després d’analitzar els resultats de la nostra entrevista, podem destacar alguns punts comuns amb els nostres participants: per un costat, que tots tenim hobbies i aficions que ens agrada compartir; que, dins de les nostres peculiaritats, som iguals, persones amb emocions; i que la felicitat és quelcom que no es pot palpar sinó un sentiment de satisfacció davant de diferents moments o etapes.

La paraula «discapacitat» no deixa de ser la concepció de la societat d’una limitació. Però hem de pensar que estem en una societat canviant i que aquesta concepció també ho està fent… Estem assistint a una transformació del mateix concepte i passem a parlar de diversitat funcional.

Observant les nostres entrevistes encaixaria amb el que entens per discapacitat? No tan sols perquè necessitem sentir-nos feliços i satisfets, sinó perquè tots necessitem formar part d’un grup, d’una situació, d’unes experiències que ens fan créixer com a persones i formar part de la nostra societat; sentir-nos part d’aquesta societat, d’un context, d’una xarxa… d’una vida social i autònoma.

ESTELA2

ESTELA6 Els nostres entrevistats durant la sessió de fotografies que vam realitzar a les instal·lacions de l’escola d’educació especial de la Fundació Estela. /Tomàs Varga.