Malgrat les constants retallades aplicades en els darrers anys, els pressupostos destinats a salut (àrea cabdal en el nostre model d’estat del benestar), el sistema sanitari català continua funcionant i sent un exemple per al món occidental. Així ho indiquen les enquestes de satisfacció entre els usuaris dels nostres hospitals i CAP, i així ho indiquen també els índexs de resolució de les demandes assistencials d’una societat que cada vegada està més envellida i, per tant, més necessitada d’atenció. Malgrat la crisi, en el període 2011-2015 Catalunya ha incrementat l’esperança 
de vida mitjana de la seva població i, a més a més, ha aconseguit reduir la mortalitat per malalties incipients com són el càncer i les de l’aparell circulatori. Explicar aquesta resistència del sistema davant les retallades econòmiques només és possible a través de l’esforç que durant tot aquest període han fet els equips professionals del conjunt de centres assistencials que conformen la xarxa pública de sanitat a Catalunya. Han vist baixar el seu poder adquisitiu de l’ordre d’un 20% des de l’any 2008 i han incrementat les seves jornades laborals (a raó d’una setmana de treball més a l’any). D’aquesta manera, els professionals de la salut han mantingut a flot el sistema i, en alguns casos, fins i tot l’han millorat assolint una major activitat i un major grau de resolució de casos.
Els anys d’esforç del col·lectiu professional sanitari davant de la baixada dels recursos públics han evitat que el sistema trontollés. Aquest maig de 2015, per primera vegada des de l’inici de la crisi, els professionals de la salut han vist reconeguda la seva tasca amb la recuperació de part del poder adquisitiu perdut per la no-aplicació de l’IPC (pujada de nivell de vida) combinada amb reduccions salarials que s’han apropat al 15%. Gràcies al nou conveni col·lectiu del SISCAT, uns 60.000 treballadors del sistema sanitari públic han recuperat un 5% del poder adquisitiu manllevat en els anys de crisi. El col·lectiu, però, està encara lluny dels nivells previs a l’any 2008. S’estima que, un cop aplicat el nou conveni, els sous dels professionals sanitaris encara està un 20% per sota del que tocaria, fet que l’administració catalana hauria d’anar reconduint de manera progressiva en els pròxims anys, atès que les retallades econòmiques en l’àmbit sanitari, tot i que la ciutadania no les ha notat gaire en el servei rebut, han posat al límit la capacitat de resposta de moltes organitzacions sanitàries i els seus professionals.
Malgrat les retallades, el sistema sanitari tarragoní avança en serveis i activitat
Entre altres millores, s’ha ampliat l’horari de la Unitat d’Hemodinàmica i es posa en marxa un programa de Detecció Precoç del Càncer de Colon a la Regió
La contenció pressupostària al departament de Sanitat ha afectat de ple durant anys els recursos disponibles a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, que actualment destina un 60% del seu pressupost a pagar compromisos adquirits en anys de bonança econòmica. Malgrat la situació de tensió econòmica, però, els diferents proveïdors de sanitat pública que operen al territori i els seus professionals han estat capaços de mantenir i fins i tot millorar el sistema tant pel que fa als centres com als serveis prestats a la ciutadania. 
Segons dades de la Regió Sanitària de Tarragona, en el període 2011-2015 s’han assolit fites importants com ara la contractació de més de 1.100 altes de subaguts a les 3 unitats de la Regió (Hospital Sociosanitari Francolí, Centre Sociosanitari Llevant i Hospital Sant Joan de Reus). També s’ha incrementat el programa de suport de Salut Mental a l’Atenció Primària en adults (56% de la població) i en infants i joves (15% de la població). Un altre aspecte destacat és que s’ha dotat d’hospital de dia de crònics cada sector sanitari de la Regió, adaptant-ne els dispositius ja existents, i s’ha iniciat l’hospitalització domiciliària per a pacients crònics al sector de l’Alt Camp–Conca de Barberà i al Tarragonès. Pel que fa a l’activitat quirúrgica, s’ha incrementat fins als 26.739 procediments anuals (respecte als 23.596 de l’any 2010).
L’any 2015 també ha estat rellevant pel que fa a novetats en el sistema sanitari tarragoní. A la implementació de les 24 hores de la unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Universitari Joan XXIII,cal afegir la posada en funcionament del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon a la zona de l’Alt Camp i la Conca, primeres comarques a desenvolupar el programa.
Quant a inversions, s’està culminant la remodelació de la 2a fase d’urgències de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i s’han executat les obres del consultori local d’Albinyana. També s’han fet obres de rehabilitació al Centre Sociosanitari Francolí i s’està treballant (en projecció i obres) als nous CAP de la Canonja, els Pallaresos, la Pobla de Montornès i Segur de Calafell). També s’està treballant en la posada en marxa dels plans funcionals entre proveïdors de Tarragona per millorar l’eficiència i la resolució de casos a la demarcació.
Pel que fa a reivindicacions territorials i reptes per al 2016, la Regió Sanitària es marca la posada en marxa de la UCI pediàtrica a l’Hospital Joan XXIII i la Unitat de Fibromiàlgia i Sensibilitat Química Múltiple (peticions pendents de la resolució del Parlament que s’està elaborant a la DGORS).
La UCI Pediàtrica a Joan XXIII, que evitaria cada any la derivació a Barcelona d’uns 400 infants, és un objectiu prioritari a la Regió Sanitària de Tarragona. / T.V.
Satisfacció a la Generalitat pel compliment de la majoria dels objectius marcats en el Pla de Salut 2011-2015
Catalunya ha incrementat l’esperança de vida de la població i ha reduït els índexs de mortalitat per malalties de l’aparell circulatori (-20%) i per càncer (-10%)
Enguany Catalunya ha aconseguit millorar un dels indicadors més rellevants per valorar el grau de salut de la ciutadania: l’esperança de vida en bona salut. L’evolució d’aquest indicador, que explica el nombre d’anys que una persona pot esperar viure amb bones condicions de salut, ha fet que, de mitjana, els catalans visquin ara 3,9 anys més amb bona salut que no pas fa uns anys.
A banda de l’augment de l’esperança de vida amb bona salut, també s’ha incrementat l’indicador global d’esperança de vida i ha disminuït la mortalitat: en el primer dels casos, s’ha passat d’una mitjana de 82,3 anys el 2010 fins als 83,2 anys del 2013; pel que fa a la mortalitat, s’ha reduït un 8,5% entre 2010 i 2013, gràcies a múltiples factors com el descens de les malalties cardiovasculars, per exemple.
Un balanç satisfactori
L’assoliment d’aquests indicadors s’ha fet públics en el balanç sobre el Pla de Salut 2011-2015, celebrat la setmana passada a Sitges. Dels 27 objectius generals de salut i de disminució de risc establerts per aquest pla –14 per a l’horitzó 2015 i 13 per a l’horitzó 2020– un total de 21 evolucionen favorablement i es preveu que s’assoleixin amb major o menor ritme.
Entre els avenços que es preveu assolir a bon ritme hi ha, per exemple, la reducció d’un 20% de la taxa de mortalitat per malalties de l’aparell circulatori i d’un 10% de la de càncer. En aquest sentit, la taxa actual de mortalitat per malalties del cor (38,5 defuncions per 100.000 habitants) ja és millor que l’esperada el 2020 i és 7,3 punts menor que la de 2010. Per la seva banda, la de mortalitat per ictus (31,2 casos) és 4,2 punts menor que la de 2010 i s’apropa als 30,1 casos fixats pel 2020. Pel que fa al càncer de mama, la taxa actual (19,3) ja és gairebé l’esperada per d’aquí a 5 anys (19,2) i ha disminuït 2 punts respecte al 2010.
Pel que fa al Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, com a evolució del pla vigent, cal dir que incorporarà noves línies estratègiques d’intervenció per respondre millor a les necessitats de salut de la població. Així, d’una banda, prioritzarà l’abordatge del càncer i d’altres malalties, com ara les vasculars, respiratòries, neurodegeneratives o transmissibles. D’altra banda, i després d’haver-se experimentat una millora més lenta de l’esperada en alguns indicadors, insistirà, per exemple, en els problemes de salut mental i en el foment d’estils de vida saludables.
Per últim, el nou Pla de Salut 2016-2020 preveu continuar impulsant dues potes més en la política de salut de Catalunya. En primer lloc, continuar i intensificar les accions conjuntes socials i sanitàries per donar una millor resposta a les necessitats dels malalts crònics. En segon lloc, enfortir la recerca i la innovació incorporant-les a la pràctica assistencial, posant en marxa línies de recerca clínica, epidemiològica i de serveis.