Els cinemes OCine de les Gavarres han acollit la preestrena a Tarragona de la pel·lícula ‘Sonata per a Violoncel’, de la cineasta tarragonina Anna Bofarull, que a partir del pròxim divendres es podrà veure, en versió catalana, a totes les sales comercials. Després d’un llarg periple de presentacions i participacions en diferents concursos i premis, el llargmetratge s’ha pogut veure a la ciutat natal de la seva directora. Parlem amb ella per saber com viu la presentació en societat del film a casa seva.
Tornes on va començar tot…
Sí, la veritat és que estic molt emocionada de portar la pel·lícula a Tarragona després de presentar-la per diferents parts del món. La ciutat i tot el seu entorn tenen un paper fonamental en la 
pel·lícula perquè des del mes de febrer de l’any passat hi hem rodat moltes escenes i hem comptat amb molts tècnics de la ciutat. A més, aquesta preestrena és especial perquè era molt esperada pels amics, familiars i persones que ens segueixen. Ha estat molt emocionant.
Com valores tot el camí que heu fet fins ara amb la pel·lícula?
De manera molt positiva. Des que la vam estrenar el passat mes d’abril al Festival de Màlaga, hem estat al FIC-CAT de Roda de Barà, al World Premieres Film Festival de Filipines o al Montréal World Film Festival, al Canadà, entre molts altres llocs, i en tots els casos l’acollida del públic ha estat molt bona i molt emocionant sobretot. Per arribar fins aquí hem hagut de fer molts esforços. La producció ha estat difícil i actualment estem immersos en la distribució, que també la fem nosaltres mateixos. Per això, després de tant esforç, estic molt satisfeta del resultat.
Expliques un drama que afecta molta gent però que no es coneix gaire.
Sí, això és sobretot el que més destaca la gent que va a veure la pel·lícula. Se senten molt identificats amb la protagonista i això genera molta emoció. I també agraïment per donar a conèixer un tema de salut que, efectivament, afecta moltes persones però que sovint no es comprèn del tot.
L’acollida del públic ha estat bona, i la de la crítica?
En general han destacat el treball dels actors i actrius del repartiment, sobretot de la Montse German, que fa un treball espectacular. Crec que podem dir que el film també ha tingut una molt bona rebuda en aquest sentit.
Tot just s’acaba de saber que la pel·lícula opta als Goya. Com ho valores?
Aquest és un fet molt llaminer i que crida molt l’atenció, tot el que ressona a premi gros atrau, però la realitat és molt més mundana: totes les pel·lícules que s’han estrenat a l’Estat espanyol –més de 150– i que han estat en cartellera durant una setmana, opten a ser candidates. Així doncs, el mèrit és haver estrenat, i això ja és molt mèrit, vist el panorama cinematogràfic actual! Però les nominacions als Goya ja és una altra història.
I a partir d’ara quins projectes tens?
Aquest ha estat el meu projecte més personal i hi he abocat molts esforços i molta passió. Durant tot aquest temps he après moltes coses i m’he adonat que no és fàcil produir cinema a Catalunya, Per tant, de moment tancaré aquest cicle que ha estat el rodatge i producció de Sonata per a violoncel i ja veurem què sorgeix.
Anna M. Bofarull, directora de Sonata per a Violoncel.
Caricatura feta per Elchicotriste.