Psicosi

Per . Actualitzat el

Ha passat a França, a una de les capitals més importants d’Europa. Però també va passar a Madrid (Espanya) ara fa uns anys. I a Nova York (Estats Units d’Amèrica). I a molts altres indrets del món occidental. L’amenaça terrorista islàmica és present en el dia a dia de la ciutadania. I és present en la ment de tothom. Drames com els viscuts la setmana passada a la capital del país veí ens serveixen per recordar que tots, siguem autoritats de primer nivell o simples ciutadans de la classe treballadora, estem en el punt de mira dels objectius gihadistes.

Som vulnerables davant el radicalisme i això crea una psicosi col·lectiva que, tard o d’hora, ens esclatarà a la cara. Després d’uns atemptats com els de París és lògic que molts mirem amb recel les persones amb estètica musulmana quan ens les trobem al supermercat, quan anem a buscar els nens al col·legi o quan fem cua per comprar pa. Sabem que no es pot generalitzar. Que no tots els immigrants de països islàmics són radicals ni combreguen amb el terror, però la psicosi col·lectiva ens empeny a ser malpensats. I cada vegada ho som més. Els atemptats de divendres passat a França poden marcar un abans i un després en l’actitud d’Europa envers el front islàmic. Després d’anys rebent milers d’immigrants i de limitar-se a seguir des de la llunyania l’evolució sociopolítica de l’altre costat del Mediterrani, el conjunt d’estats europeus tenen ara sobre la taula un greu problema.

El president gal ha estat clar en la resposta als atacs soferts a la capital parisenca. França està en guerra contra l’Estat Islàmic establert a Síria, país que també està generant greus problemes al conjunt d’Europa per l’emissió incontrolable de refugiats. I Hollande, a més a més, no ho vol fer sol. Invocant els estatuts fundacionals de la Unió Europea exigeix als seus socis que li donin suport (ideològic i militar) en la croada contra el radicalisme i el terror. Perquè demà els fets de París poden reproduir-se a qualsevol altre indret del club. La UE mai s’havia plantejat disposar d’un exèrcit únic per protegir els seus interessos globals… fins ara.