Durant la darrera setmana han sorgit diverses notícies sobre la futura localització d’un intercanviador de trens al Penedès. Un intercanviador que hauria de permetre la connexió entre les vies de tren d’ample ibèric i les d’ample europeu que utilitzen els trens d’Alta Velocitat.
La proposta del Ministerio de Fomento especifica que la futura localització de l’intercanviador hauria de ser a dos llocs. El primer a Subirats, a la comarca de l’Alt Penedès, i el segon a l’altura del municipi de l’Arboç, a la comarca del Baix Penedès. El mateix Ministerio va publicar un estudi on no triava quina de les dues opcions era la bona, sinó que concloïa el seu estudi dient que cap de les dues propostes eren rendibles.
La voluntat d’aquest intercanviador és escurçar el temps de trajecte entre les àrees urbanes de Tarragona i Barcelona, oferint la possibilitat que a la meitat de recorregut es puguin fer servir les vies de l’Alta Velocitat.
Segurament el debat se centra entre quina ha de ser la ubicació més idònia on col·locar el futur intercanviador, però modestament creiem que la importància no recau només en la localització del nou intercanviador, sinó que també cal posar l’atenció sobre quines repercussions sobre el servei de trens tindria l’elecció d’una localització o una altra.
Focalitzem aquí la nostra atenció, ja que depèn de quines siguin les conseqüències de la localització de l’intercanviador podrem valorar quina és la seva implicació real en el futur del nostre territori. Desconeixent com aniran les coses en el futur, i desconeixent quina serà la futura ubicació de l’intercanviador, volem defensar el rol d’una estació de tren que durant els darrers anys ha anat perdent el seu rol estratègic i que no voldríem que l’afer de l’intercanviador relegués encara més.
Estem parlant de l’estació de Sant Vicenç de Calders, nus de comunicacions i enllaç de molts serveis ferroviaris. Estació d’enllaç de les Rodalies de Barcelona i les Rodalies de Tarragona. A més a més, també és parada de les connexions ferroviàries regionals entre la ciutat de Barcelona i les regions de Ponent i del Sud. També hi paren alguns dels serveis clàssics que uneixen Barcelona i Catalunya, amb la resta de l’Estat (Madrid, Saragossa, València…).
Abans de la posada en marxa de l’Alta Velocitat encara hi paraven més trens, però com que la línia de l’Alta Velocitat passa pel Penedès, però no hi fa cap parada comercial, hem perdut moltes connexions i moltes connectivitats, hem perdut accessibilitat. Ens podem permetre el luxe de perdre més connectivitat i connexions? Podem augmentar la pèrdua d’accessibilitat del territori?
Sempre que parlo de temes territorials al Penedès denuncio la indefensió per no posseir una eina territorial, un pla territorial que reguli, en clau penedesenca, els desafiaments territorials que ens prepara el futur. Aquest és un altre exemple.
Segurament el Penedès és el territori que més s’ha transformat a Catalunya, i aquest fet ens ha penalitzat molt, tots en som conscients. Quan la gent passeja pel Penedès, i més concretament pel Baix Penedès i del Penedès Marítim, en particular, es pregunta com de gran ha estat la transformació del territori durant els darrers anys, i quina llàstima no haver fet tal i tal cosa, ni conservat tal i tal espai tan característics.
I totes les preguntes que es fa la gent van a parar a la mateixa resposta. Manca de pla territorial propi, i manca de model en un futur a mitjà i llarg termini. Esperem que l’afer de l’intercanviador permeti d’una vegada per totes poder pensar el Penedès, el nou Penedès, en el seu conjunt, en clau pròpia.
La importància no recau on hem de posar l’intercanviador sinó què es deriva de la construcció d’aquest intercanviador.