Joan Marc Colls i Borràs (Barcelona, 1964) es considera, per sobre de tot, mariner. De fet, va passar els seus anys de joventut competint com a capità de veler en proves arreu del món i, més tard, va tenir el privilegi de participar en la construcció i en la navegació d’algunes de les embarcacions de creuer de vela més prestigioses del món. Des de fa uns anys la seva feina és a terra ferma, com a gerent de la marina Port Tarraco, una instal·lació que, de la mà amb l’equip professional que la dirigeix, intenta dinamitzar i apropar a la ciutat que l’acull: Tarragona.
Vostè va treballar molts anys com a capità de veler privat. Com funciona això?
Doncs algú que té un veler et contracta perquè tu el portis. De ben jove feia vela de competició a proves d’arreu del món, però passen els anys i veus que difícilment et guanyaràs la vida amb això. Va ser llavors quan vaig començar a treballar com a capità de creuers a vela amb navegació oceànica. Sempre a vela. La meva primera feina va ser la de capità d’una embarcació privada de 18 metres. Hi vaig navegar durant 11 anys. Vam fer la Mediterrània, el Carib… Després el mateix propietari va decidir fabricar una segona embarcació més gran, de 30 metres. Vaig participar en la seva construcció i després el vaig portar durant uns quants anys. El 2001 em van oferir encarregar-me d’un veler de 44 metres, el SYL, construït a Tarragona. Va ser llavors quan veig venir a treballar aquí per primera vegada. Vaig participar en la construcció del vaixell, que va durar del 2001 al 2003, i després durant anys vam fer creuers per diversos punts del món. Fèiem sortides de fins a 8 mesos fora de casa. El propietari del SYL, Luis García Cereceda, va impulsar al mateix temps la creació de la marina al Port de Tarragona. Arran d’aquella època vaig tenir coneixement de les instal·lacions tarragonines. Després vaig tornar a treballar uns quants anys a Barcelona i, el 2011, tot coincidint amb el pas de la concessió de la marina a Qatary Diar Property, vaig acceptar l’oferiment de deixar la navegació i dedicar-me a la gerència de la marina Port Tarraco.
I ara treballa per a una empresa qatariana..
És cert que hi ha capital qatarià al darrere, però pensi que l’empresa que gestiona la marina té seu a Catalunya, paga els seus impostos a Catalunya i dóna feina a gent que resideix a Catalunya. Jo sóc d’aquí, igual que els meus companys de feina. No som de Qatar. Per tant, podem dir que conformem una empresa catalana que treballa perquè l’emplaçament de Tarragona esdevingui un referent internacional en el competitiu món dels iots de grans dimensions.
Quant costa construir un gran iot d’aquests que podem veure de vegades ancorats a la marina Port Tarraco?
No hi ha dades oficials, però es diu que els iots més grans del món, com els que de vegades tenim aquí, poden costar entre 400 i 500 milions d’euros.
Llavors entendrà que aquests iots de luxe despertin admiració però alhora escandalitzin la gent del carrer, com ara jo mateix.
És comprensible que molta gent es qüestioni si és just que algú pugui gastar-se aquestes quantitats en construir-se un vaixell, però jo ho veig d’una altra manera. Pensi que el cost anual de manteniment d’un vaixell d’aquestes característiques és al voltant del 10% del seu cost de producció. Per tant, podem dir que el manteniment de l’embarcació costa uns 40 milions d’euros l’any. Amb aquests diners es paguen moltes nòmines i es compren molts serveis externs al llarg de l’any. I, si el vaixell està ancorat a Tarragona durant uns quants mesos, aquests diners reverteixen directament al nostre territori. L’arribada de iots de luxe genera riquesa i projecció per a Tarragona. Si la marina estigués sempre plena, que és pel que treballem, Tarragona podria convertir-se en un hub del sector, com ara ho és Palma de Mallorca, que aportaria una nova font de negoci a la ciutat i al conjunt de la Costa Daurada.
I què cal fer perquè la marina estigui sempre plena?
No és fàcil, però hem de treballar en la recerca de clients en l’àmbit internacional. Pensi que a tot el món només hi ha 5.000 iots de grans dimensions i, d’aquests, només 38 estan per sobre dels 100 metres de l’eslora, que són embarcacions per les quals la marina està perfectament preparada. Aquesta és feina nostra, però el que sí que caldria és una implicació més ran de les autoritats locals i autonòmica i, fins i tot, del mateix Port de Tarragona. Això ho van fer en el seu dia a Mallorca i ara, al voltant de la seva marina, hi ha milers de famílies de la zona que tenen feina tot l’any. És una realitat que Tarragona podria desenvolupar perquè té potencial, però les administracions fins ara no ho saben veure. Aquests iots generen molt de moviment econòmic allà on fan escala i les possibilitats d’establir negocis paral·lels a la seva activitat són molt interessants. Però cal una estratègia no només des de l’àmbit de la marina, sinó també territorial.
Em parla de donar a conèixer Tarragona i la seva marina en els mercats internacionals, però també caldria obrir-la més a la ciutadania de Tarragona, no?
I en això també treballem. Volem que la gent de la ciutat conegui l’espai i el pugui gaudir. Ara hem inaugurat una zona de parc infantil i hem fet una plaça a l’aire lliure on es poden fer actuacions en directe i tota mena d’esdeveniments. Treballem amb l’Ajuntament perquè actes de la ciutat tinguin lloc aquí a la marina, però fins ara no ha estat fàcil. Ara hem programat un cicle de concerts i, de cara l’estiu vinent, segur que hi haurà novetats. La nostra intenció és que la gent baixi a Port Tarraco i que, en paral·lel, gent emprenedora estableixi nous negocis als locals que tenim disponibles.
És difícil fer que la gent baixi fins al port?
Sí. I aquí influeix tot una mica. Personalment penso que en els darrers anys la part baixa de la ciutat s’ha anat degradant sense que ningú ho hagi evitat. A més a més, les escales mecàniques de la plaça dels Carros, únic accés a peu perquè la gent baixi a peu al Moll de Costa i a la marina, no funcionen mai. És increïble. Vivim en una ciutat on tot passa a la Part Alta i a la Rambla Nova. I crec que Tarragona disposa de molts espais perfectes per encabir-hi activitats de tota mena sense que això vagi en detriment de la tradició ni perjudiqui ningú.
Com va la marina en els darrrers anys?
En el darrer any i mig hem progressat molt. Avui, per exemple, tenim 20 embarcacions ancorades a la marina. Però queda molta feina per fer. Podem arribar a acollir-ne un centenar. El dia que ho aconseguim tothom entendrà les oportunitats que genera aquest equipament.
