1. Esperant la reacció de l’Estat a la «la desconnexió»
La resolució aprovada dilluns passat pel Parlament de Catalunya per tal d’iniciar el procés de construcció del nou Estat català en forma de república, desconnectat de l’Estat espanyol, ja està a la taula del Tribunal Constitucional. Aquesta mateixa setmana el tribunal suspendrà la resolució catalana i, molt probablement, exigirà la seva retirada immediata en considerar-la fora de la llei i, a més a més, punible per un delicte de sedició. Aquest és l’escenari que tothom espera a Catalunya i que, un cop sigui oficial, donarà pas a una dimensió desconeguda i sense precedents a l’era democràtica d’Espanya. De la reacció de la cambra catalana (que presumiblement farà cas omís al dictamen del TC) dependrà en bona mesura la reacció de l’Estat. Les possibilitats són diverses, però totes incertes. A Madrid es diu per activa i per passiva que no es tolerarà cap inici de ruptura per part de Catalunya, fet que estarà avalat per les lleis espanyoles, que són precisament les que vol esquivar la cambra catalana amb la resolució votada a inicis d’aquesta setmana. L’incompliment de l’ordre del TC per part dels diputats independentistes catalans pot tenir conseqüències insalvables, com ara la inhabilitació de la Mesa del Parlament o fins i tot de la mateixa cambra. I què vol dir això? Doncs que el Parlament català no podria celebrar més sessions, Catalunya no tindria govern i, per tant, s’hauria d’anar a unes noves eleccions sense la participació de les persones inhabilitades, ja siguin només els integrants de la Mesa del Parlament o el conjunt de diputats i diputades que hi van votar a favor (els 72 de Junts pel Sí i la CUP).
La inhabilitació de càrrecs electes a gran escala o de la mateixa cambra és un fet sense precedents i, per tant, és impossible esbrinar-ne les conseqüències ni des del punt de vista social ni tampoc des de la perspectiva internacional, que està seguint amb interès l’evolució del procés català. Podria fins i tot donar-se el cas que cossos policials acabessin impedint l’entrada dels diputats i diputades a la cambra per tal que no se celebrin noves sessions. S’ho imaginen?
2. Un procés iniciat sense nou president
El tret de sortida del procés de ruptura amb Espanya s’ha fet sense que Catalunya tingui president de la Generalitat per a la nova legislatura. Aquesta setmana els diferents grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya tenen l’oportunitat de posar-hi remei, però tot indica que la investidura d’Artur Mas, candidat proposat per la llista més votada (Junts pel Sí), no es produirà en la sessió d’aquest dijous (la segona). Si Artur Mas no assoleix els suports necessaris per ser investit com a nou president tot indica que els catalans i catalanes haurem de preparar-nos per a una nova cita amb les urnes el pròxim mes de març. Abans d’això, però, el president en funcions podria sotmetre la seva investidura a una tercera sessió parlamentària, però en els seus cercles més propers Artur Mas ha deixat caure que aquesta és una possibilitat que no té en compte a hores d’ara. Així, només caldria esperar els terminis legals marcats per constituir govern (el límit està en l’inici de gener de 2016) perquè, de manera automàtica, es posés en marxa el procés per tornar a convocar eleccions autonòmiques, llavors, amb caràcter no plebiscitari.
Tret que hi hagi sorpreses d’última d’hora en la sessió de dijous, com ara el vot afirmatiu a Mas d’alguns dels diputats de la CUP o de Catalunya Sí que es Pot, l’escenari més probable passa per la no-investidura de cap president de la Generalitat abans de la celebració de les eleccions generals a Espanya del 20 de desembre. Per tant, continuaria operatiu el govern en funcions liderat per Convergència Democràtica de Catalunya fins que, per llei, s’haguessin de tornar a celebrar nous comicis.
Una altra de les opcions perquè Catalunya disposi de nou president en els terminis legals i sense necessitat de tornar a convocar eleccions és que, tal com li ha demanat la CUP, Artur Mas fes un pas enrere i cedís la candidatura a algun altre membre de la llista de Junts pel Sí. Aquesta mateixa setmana la CUP ha assegurat que donaria suport a Raül Romeva com a president de la Generalitat, si bé aquest ha manifestat que el presidenciable de Junts pel Sí és Artur Mas, tal com es va anunciar durant la campanya electoral. També ha sonat el nom de la convergent Neus Munté, que també s’ha alineat amb Artur Mas com a únic presidenciable.
MAS DESCARTA UNA TERCERA VOTACIÓ. Aquesta setmana o hi ha nou president o anem directes a unes noves eleccions. El candidat de Junts pel Sí hauria dit al seu entorn que no sotmetrà la seva investidura a una tercera sessió de votacions. Si no és investit aquesta setmana (en primera o segona votació) tornarem a votar el març de 2016.