Tinc la sensació que aquests de Junts pel Sí i la CUP, formacions que, plegades, sumen una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya, estan començant la casa per la teulada. És cert que els vots de la ciutadania els legitimen per cobrir noves etapes del procés sobiranista –com ara la presentació conjunta de la declaració d’independència– però també és ben cert que la ciutadania va votar perquè el país fos regit per un govern inequívoc i, com s’espera en termes democràtics, liderat per la formació que va assolir més vots.
Ja fa més d’un mes que es van celebrar els comicis i, tal com estan les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per sumar la majoria necessària i investir un nou govern, tot apunta que estem abocats a anar cap a unes noves eleccions el pròxim mes de març. Abocats a uns nous comicis, aquesta vegada per la incapacitat dels polítics d’arribar a acords que sintonitzin amb la voluntat expressada pel poble a les urnes.
Es parla del com, del quan i del què, però encara no han aconseguit desencallar el tema del qui, un fet que és cabdal per al dia a dia del país, ja que l’elecció del nom del president de la Generalitat és un requisit previ a la configuració del nou govern. Mentre no es decideixi qui ha de ser el líder de la Generalitat en aquesta legislatura crucial, sigui Artur Mas o un altre nom que ara per ara no s’intueix, totes les decisions que es prenen no deixen de ser escenificacions que poden caure en un no-res en qüestió de setmanes.
Tal com ha advertit Joan Tardà, el peculiar diputat al congrés d’ERC, anar a unes eleccions el pròxim mes de març seria un acte de traïdoria a la ciutadania que, amb tota la seva bona fe i confiança, va votar prop de 2 milions de vegades a favor d’un Estat propi català. Coincideixo plenament amb el republicà quan adverteix que, en unes noves eleccions, la gent castigaria la incapacitat dels partits per arribar a acords. Entretant, a l’Estat es freguen les mans. També veuen que aquí, a la Catalunya del futur, s’està començant la casa per la teulada. I això pot caure en qualsevol moment.