M’ha arribat el rumor que el govern espanyol ha trobat la manera de reduir la taxa d’atur a l’Estat. Només és un rumor, però com que és una bona notícia, jo l’explico. Sembla que vol duplicar el nombre d’agents de les Forces de Seguretat, bàsicament Guàrdia Civil i Policia Nacional i és que s’han adonat que a dos escorcolls, o més, per setmana a Catalunya no donen l’abast a avisar la premsa –no queda clar si també haurien de crear noves places de jutges– obrir portes i caixes fortes i requisar discs durs. Potser més endavant ampliaran l’oferta de llocs de treball als Vigilants Duaners, la Policia Portuària i els Agents Forestals, que sembla que no, però quan un duu el sac ple, qualsevol porta de sortida és bona.
Els nous treballadors de les Forces de Seguretat anirien destinats a Catalunya, només a Catalunya, que es veu que a la resta de l’Estat no hi ha corrupció, ni pensaments. Bàsicament, els escorcolls s’han fet a la seu de Convergència i als domicilis de persones que hi estan o hi han estat molt relacionades; també a l’Ateneu Llibertari de Sants, que tenen amistat amb la CUP. Aquí sí que han demanat ajuda als Mossos que no sé si pel govern espanyol són una força menor; menor, però ideal per desestabilitzar l’entesa –ja de per si sola, prou difícil– entre Junts pel Sí i la CUP. Ei!
Que això encara no s’ha acabat, eh? Que a Esquerra també li tocarà el rebre, segur, i no es remuntaran només al Tripartit, no; segurament remenaran fins a l’any 1931, quan Macià, Companys i uns quants més van crear el partit que defensava tres coses: els drets dels treballadors, la república i la personalitat nacional de Catalunya. El nom ho diu ben clar: Esquerra Republicana de Catalunya.
Que consti que no estic dient que les sospites de corrupció siguin una pura invenció. Fins i tot, jo que sóc tan crèdula amb tot allò que té aroma d’independència, ja no posaria la mà al foc per ningú. Com escrivia no fa gaire un periodista a El Periódico, Imputa, que algo queda. Jo afegiria: Escorcolla, que també. I és que un dia un, un dia l’altre, la idea que això és un pou sense fons ple de porqueria, encara que sigui a contracor –almenys per mi– va fent forat.
Molt bé, doncs, un cop admès que aquí sempre hi ha hagut corrupció, el que em sorprèn és que no s’hagin posat fins ara a investigar amb tanta passió i a furgar la merda com si els anés la vida.
Però és que, precisament ara, tots sabem on som i quin moment vivim, oi que sí? De fet, no és estrany que se’ls hi aguditzin els sentits. El president Mas diu que van a la caça major; jo més aviat els veig a cavall amb l’espasa apuntant al davant i dient «Al ataque!!!» Després de no voler veure les manifestacions massives de l’11 de setembre, de rebutjar qualsevol intent de diàleg, de prohibir el referèndum i de titllar el 9N de fracàs –i tot dins d’un gran menyspreu, d’un aquí no passa res i d’un ha baixat el suflé– han passat a considerar-nos la gran amenaça per la unitat d’Espanya i… per la pau del món! Sense anar més lluny, l’altre dia davant del Secretari General de l’ONU, Banki-moon, jo diria que Rajoy ens va tornar a posar al costat dels nazis. Aix! I la europea?