Sembla que tots tenim clar què és això de l’empatia, no? Es tracta de posar-se al lloc de l’altre. Hi ha senyores que la practiquen literalment a la cua del súper i et foten el lloc, però la cosa és una mica més complexa. Així que aquesta setmana he pensat a compartir un petit truc amb tu que potser t’ajuda a començar.
De vegades la gent s’enfada pel que dic; jo ho faig amb la millor de les intencions però no sé dir bé les coses. Et sona? Tu també ho has dit algun cop? Si això fos una sessió de coaching, et preguntaria quines coses dius exactament i si cal dir-les. Digue’m prudent, però si no t’agrada el seu vestit potser t’ho pots guardar per tu fins que et preguntin, al cap i a la fi, no deixa de ser la teva opinió. També et preguntaria si realment has provat de dir les mateixes coses d’una altra manera. No és el mateix dir que el vestit blau la fa semblar una vaca burra que dir que t’agrada més com li queda el vestit vermell. Però la qüestió realment interessant és si tot això t’importa i si vols posar-hi remei. T’importa?
Si t’importa, segurament ja estaràs aplicant el refranyer català: no facis als altres allò que no t’agrada que et fessin a tu. Està bé com a punt de partida, et serveix per saber que hi ha més gent que cal tenir en compte. Però aquesta dita tan popular oblida una cosa molt important: cada persona és un món i potser allò que no et molesta a tu, molesta un altre. Així que caldrà fer un pas més i començar a preguntar-te què és allò que molesta la gent que t’envolta. Si anotes les males cares que et vas trobant, no trigaràs a tenir la llista d’aquestes coses. És més, estic segur que et saps de memòria el de la teva parella. Potser fins i tot has arribat al següent esglaó i entens les raons que hi ha darrere d’aquestes males cares. Si a més ets capaç de fer tot això sense jutjar, acceptant que les seves raons poden ser tan vàlides com les teves, podríem dir que estàs al darrer curs d’empatia. Però si et vols graduar, caldrà fer un salt. Segurament ja ets capaç de posar-te al seu lloc racionalment i entendre les seves decisions, però ja hem dit que totes les decisions depenen de les emocions. Així que si realment vols comprendre una altra persona, hauràs de comprendre com se sent. Com ho pots fer?
Doncs aquesta setmana et proposo un truc que a mi em funciona molt bé: la pedra Rosetta. Posem per cas que un cosí m’explica que està angoixat amb la selectivitat. Com que és un examen que a mi em queda molt lluny el més normal és que li digui que no passa res i que tot anirà bé. Això segurament no l’ajudarà gaire. Així que el que faig és preguntar-li com se sent i després busco a la meva memòria una situació en la qual jo em senti igual. Per exemple, recordo com em poso jo cada cop que intento treure’m el carnet de moto. D’aquesta manera, em puc posar millor a la seva pell i l’entendré millor. T’animes a provar-ho?