L’equip de professionals de la Unitat d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell han aprofitat l’alta activitat del servei per investigar al voltant de la Síndrome d’Iris Flàccid Intraoperatori (IFIS), una patologia que sorgeix durant la intervenció quirúrgica de cataractes i que s’associa a pacients que, per diverses raons de salut, han pres o estan prenent fàrmacs contra les malalties prostàtiques o antihipertensius. L’aparició d’aquesta síndrome representa una dificultat afegida en l’operació de cataractes, fins i tot pot arribar a l’extrem de produir alguna complicació. És per aquest motiu que l’equip d’oftalmologia liderat pel Dr. José Luis Cuadrado ha volgut aprofundir en la relació existent entre el consum d’aquests fàrmacs i l’aparició de l’IFIS a través de l’estudi de més de 4.000 intervencions de cataractes practicades a l’hospital durant els darrers anys.
Des que l’any 2005 els doctors Chang i Campbell descrivissin en un destacat article científic la Síndrome d’Iris Flàcid Intraoperatori (acrònim d’IFIS, de l’anglès «Intraoperative Floppy Iris Syndrome»), en pacients intervinguts de cataractes que seguien tractament amb blocadors adrenèrgics, l’interès per aquest tema ha anat en augment.
La transcendència ve marcada per diversos fets: l’aparició d’aquesta síndrome significa un augment en la dificultat de la intervenció de cataractes (operació més freqüent en Oftalmologia), així com de la probabilitat d’aparició de complicacions i, per tant, compromet la millora visual pretesa per al pacient.
És per això que el doctor José Luis Cuadrado –cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell– ha dirigit dos estudis epidemiològics, substrat de dues tesis doctorals, per tal d’estimar la incidència de l’IFIS en pacients en tractament amb fàrmacs com tamsulosina, alfuzosina, terazosina (medicaments usats en patologia prostàtica) i doxazosina (fàrmac antihipertensiu) i establir així una possible relació de la síndrome amb la dosi i la durada del tractament, així com amb altres antecedents mèdics i farmacològics. Els estudis pretenien, a més a més, descriure l’associació de l’IFIS amb l’examen oftalmològic preoperatori i postoperatori d’aquests pacients i, així mateix, investigar les possibles complicacions quirúrgiques relacionades.
El primer treball va ser presentat per la doctora Sonia Delgado a la Universitat de València el març del 2013, i va obtenir la màxima qualificació d’Excel·lent Cum Laude. En aquesta anàlisi es van estudiar 1.637 intervencions quirúrgiques de cataracta. Del total de la mostra, 242 ulls (és la mostra més gran publicada fins avui a tot el món) complien criteris d’inclusió; d’aquest, el 48% van presentar la síndrome.
El segon treball va ser presentat per la doctora Beatriz Valero a la Universitat Autònoma de Madrid el setembre del 2015, també amb la qualificació d’Excel·lent Cum Laude. En aquest segon estudi es van analitzar 3.053 intervencions quirúrgiques de cataracta. Del total de la mostra, 103 ulls (és la mostra més gran que inclou dones publicada fins avui a tot el món) complien criteris d’estudi; d’aquests, el 20,4% van presentar la síndrome.
Els resultats d’aquests estudis i la seva publicació atorgaran als oftalmòlegs un major coneixement de les especificitats d’aquests pacients, així com el coneixement per prevenir i evitar l’aparició de complicacions que puguin malmetre les intervencions de cataractes.
Integrants de la Unitat d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell, liderada pel Doctor José Luis Cuadrado. / Cedida
Què és l’IFIS?
La Síndrome IFIS és un conjunt d’alteracions de l’iris que es presenten només durant l’extracció de la cataracta en certs pacients que prenen o han pres tamsulosina o altres medicaments de la mateixa família farmacològica. Com a conseqüència es dificulten aquesta intervenció i poden produir-se complicacions.
L’IFIS s’associa principalment amb la presa de blocants uroselectius que actuen relaxant la vesícula i el múscul llis prostàtic. Aquests fàrmacs són prescrits àmpliament per als símptomes urinaris associats amb la hiperplàsia benigna de pròstata.