Al grup municipal d’ERC-MES-MDC compartim algunes idees centrals. Més enllà dels matisos amb què cadascú de nosaltres interpreti cada situació, tenim molt clar que el nostre deute amb la ciutadania és actuar amb responsabilitat i plantejar-nos tots els problemes amb la intenció de resoldre’ls, o de contribuir a resoldre’ls, si més no, en la mesura de les nostres forces. No ens val situar-nos en la comoditat de l’oposició per bastir el discurs de l’enfadós ni, en l’extrem contrari, deixar-nos portar pels esdeveniments pensant que la responsabilitat principal no és nostra.
Aquesta breu reflexió és oportuna a l’hora d’enfocar el tema dels Jocs 2017. La posició d’ERC va ser clara des del primer moment: un gran esdeveniment esportiu és tan útil com qualsevol altre instrument per transformar la ciutat si es fan les coses bé i si no s’endeuta la ciutat. Fer bé les coses hauria estat utilitzar els Jocs com argument per cohesionar la ciutat, millorar les infraestructures, per connectar el territori, per dignificar l’estació de tren, per remodelar la façana marítima, per vincular-hi un projecte cultural potent, per projectar la imatge de ciutat. Malauradament, però, per raons ben diverses, entre les quals la poca visió dels responsables polítics municipals, més preocupats a fer veure que es feia que en avançar amb un rumb clar, les coses no s’han fet bé. Els Jocs han perdut ja fa temps la seva principal justificació.
Quan el juny del 2013, no estant ERC al consistori, vam adreçar una sèrie de preguntes a l’alcalde sobre el finançament privat dels jocs, l’allotjament dels participants, les inversions públiques, etc., l’alcalde es va desempallegar de nosaltres, com de qui fa nosa. Va cometre un error monumental. Li va faltar humilitat i capacitat de direcció. Era una alerta clara que no van saber captar ni ell, ni l’equip de govern, ni una oposició poc disposada a arremangar-se.
En aquest mandat la situació ha esclatat. Les inversions previstes de l’Estat espanyol han fet aigües. Dels gairebé 15 milions pressupostats s’ha passat a 3,5. No hi haurà cap nou equipament esportiu finançat per l’Estat, ni pista d’atletisme ni centre aquàtic. Si el ritme de dissolució d’expectatives d’inversió ha estat frenètic, el de patrocinis ha estat desesperadament lent. Recordem que des de l’organització s’assenyalava el 30 de juny del 2015 com a data crítica per haver recaptat 20 milions i avui en dia només tenim 8 milions signats.
És obvi que en qualsevol consistori amb sentit de responsabilitat a aquestes altures ja s’haurien encès totes les alarmes. Per això enteníem que les iniciatives que el grup d’ERC-MES-MDC hem emprès de la mà de la CUP sempre, i d’altres grups puntualment, haurien pogut tenir èxit. Un sentit de prudència elemental en la utilització dels diners públics hauria d’haver tingut ressò en les decisions del ple. No ha estat així. L’equip de govern va malbaratar el ple extraordinari sobre els Jocs, optant per una estratègia propagandística poc aclaridora i, finalment, la proposta de consultar els ciutadans, que són qui haurà de patir un hipotètic deute generat pels Jocs, no va prosperar. És a dir, a hores d’ara la decisió de l’Ajuntament de tirar endavant els Jocs, ens agradi o no, s’ha demostrat irreversible.
Els Jocs es faran, amb unes condicions o unes altres. Si la cerimònia d’inauguració s’ha de fer en un camp de futbol, doncs en un camp de futbol; si els esportistes s’han d’allotjar en un radi de 30 quilòmetres de la ciutat, doncs s’allotjaran lluny de la ciutat; si les proves de natació s’han de fer en una piscina de 25 metres, doncs es faran en una piscina de 25 metres, de la mateixa manera que s’ha decidit substituir els partits de bàsquet habitual per 3 x 3. Ja ens han dit que els Jocs es faran, sí o sí.
Què ens queda per intentar perquè prosperi un mínim de sentit comú? Evitar que els Jocs generin un dèficit insuportable que hipotequi els serveis socials, culturals, esportius, de suport a l’economia local… durant les pròximes dècades. Aquest és un perill manifest que tenim l’obligació de minimitzar. Des del nostre grup municipal proposem una revisió a fons del pla operatiu, de la mateixa manera que a cop de mastegots hem hagut de reduir les inversions. Recordem que tots aquells aspectes que afecten la logística, difusió, transport, seguretat, etc. estan pressupostats en 39,5 milions d’euros. Una xifra absolutament inabastable. Considerem indispensable refer absolutament el pressupost operatiu, rebaixant-lo a 15 milions; una xifra que, per la informació que tenim, sí que considerem assequible a través del patrocini privat.