La Colla de Diables Voramar del Serrallo ha celebrat el seu quart de segle amb diversos actes. Els més destacats, una exposició fotogràfica amb què han repassat la història de l’entitat centrada en les persones que hi han passat i les que la conformen actualment, i una mostra de 25 ceptrots, entre els quals el de l’Arboç, un element centenari que no surt mai de la seva població però que es va poder veure a l’Antiga Audiència per Santa Tecla. Un sopar entre els membres de la colla posarà punt final a la celebració. Parlem amb Rafel Lluís, membre fundador i president durant 18 anys de l’entitat, i Ricard Virgili, president actual.
L’any 1989 un grup de serrallencs va pensar que els joves timbalers del barri que cada any acompanyaven la processó de la Mare de Déu del Carme bé podrien organitzar-se per normalitzar les seves sortides i actuacions. Era una època de ressorgir de les colles de diables arreu de Catalunya, i Tarragona no era menys. Apadrinats pel Ball de Diables de Valls, una entitat ja veterana, l’any 1990 naixia la Colla de Diables Voramar del Serrallo que, tot i que al començament estava integrada principalment per gent del barri, ben aviat es va obrir a tota la ciutat, sense perdre l’esperit amb què havia nascut i que la diferenciava de la resta de colles: la seva vinculació amb el mar. «Volíem alguna cosa que ens identifiqués, i vam optar per allò que defineix el nostre barri: el mar», explica en Rafel. El vestuari original (dissenyat per Manel Albiol i Jordi Assamà) reflecteix aquesta vinculació amb els símbols d’un peix o d’un cordó mariner, sinó també en la seva aparença: les jaquetes estan inspirades en els impermeables dels mariners i confeccionades amb la tela que s’usava per fer la vela dels vaixells. «Molts dels vestits que es van fer fa 25 anys encara els usem en les sortides», explica en Ricard, «malauradament els nous no els podem fer així perquè aquesta tela ja no es fa. Ara els que conservem ens els arreglen unes cosidores de Conesa».
Passat i present
La posada en escena oficial de la colla va ser el dia 23 de juny de 1990; aquell any van començar a fer les seves primeres sortides i van participar com a colla convidada al Seguici de la ciutat i també al correfoc.
El protocol de la festa no els permetia participar en el Seguici com a colla de diables, per això «vam decidir crear un element que ens permetés fer-ho». Així va néixer la Víbria, l’únic element no recuperat del Seguici popular sinó creat de nou, inspirat en els capitells de la catedral de Tarragona. «Molta gent no sap que inicialment la Víbria tenia cap de ratpenat i que es va canviar per indicació de l’assessora de festes de l’Ajuntament», explica en Rafel.
La seva construcció es va encarregar a l’escultor Josep Agustí de Montblanc i la seva estrena no va estar exempta d’anècdotes: «Dos dies abans s’estava acabant de pintar i quan la va veure l’assessora ens va dir que no s’ajustava a la normativa. A corre-cuita la vam tornar a pintar però el dia de la sortida va ploure tan fort que la Víbria es va quedar completament blanca, com si fos de làtex», recorda en Rafel. «Després va recuperar el seu color i tot va tornar a la normalitat, però l’ensurt va ser gros», assegura.
La Víbria, des d’aleshores, forma part de l’imaginari de la festa, igual que la seva homòloga petita, la Vibrieta, que es va incorporar al Seguici petit el 2003.
A banda de la participació en la festa tarragonina, la Colla de Diables Voramar és una de les més actives de Catalunya. «Cada any fem una mitjana de quinze sortides, arreu de Catalunya, Espanya i també a fora. Hem estat a Portugal, França i Andorra. Hem apadrinat moltes colles de diables que es fixen en nosaltres i en la nostra manera de fer. No concebem una sortida com un pur tràmit sinó que ho planifiquem com un espectacle. Preparem cada sortida amb cura, mai no repetim i mirem que el resultat sigui atractiu tant per als mateixos diables com per a la població on anem. Per això som una de les colles que fan més sortides a l’any», explica en Ricard, que aviat deixarà el càrrec després de cinc anys i amb la celebració dels 25 anys inclosa.
Foto: Laia Teuler.