Unes 40 famílies tarragonines acullen temporalment infants desemparats

Al territori uns 60 menors en risc d’exclusió social viuen temporalment amb famílies alienes.

Per . Actualitzat el

Aquesta setmana posem el focus en una realitat social del territori que acostuma a estar amagada però que, gràcies a la solidaritat i altruisme de les famílies, pot ser tractada en clau positiva i d’esperança. A casa nostra hi ha infants en risc d’exclusió social que no poden continuar vivint temporalment amb els seus pares ni amb cap altre familiar proper. Davant d’aquesta situació, l’administració disposa de centres d’acollida i centres residencials d’acció educativa (CRAE); però també busca un context familiar que aculli i que ofereixi exclusivitat i acompanyament afectiu i educatiu per créixer. És aquí on entra en joc la figura de la família acollidora, disposada a fer-se càrrec d’alguns d’aquests infants de manera temporal fins que puguin ser atesos per la seva família d’origen o fins que, valorada la situació familiar, s’estableixi una mesura protectora més definitiva.

A les comarques de Tarragona hi ha en l’actualitat un centenar d’infants i adolescents desemparats que viuen temporalment amb famílies acollidores. Formen part del programa d’Acolliments en família aliena, la mesura administrativa de protecció que atorga la guarda d’un menor a una família durant un temps, sense que existeixi finalitat adoptiva. La família acollidora es compromet a tenir-ne cura, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral, temporalment. L’acolliment en família aliena permet que els nens i nenes acollits rebin una atenció individualitzada, que es generin vincles afectius sans amb els seus nous adults de referència i que adquireixin hàbits i valors que els siguin útils en el futur.

Hi ha dos elements bàsics que caracteritzen l’acolliment familiar:
La temporalitat: l’acolliment familiar és una situació temporal (de durada variable segons cada cas) que finalitzarà quan la família d’origen de l’infant se’n pugui tornar a fer càrrec, o bé quan es declari una nova mesura de protecció més adient.

El contacte entre l’infant i la seva família d’origen: sempre que sigui possible, la família d’origen manté la relació amb l’infant acollit a través de visites i sortides, quan cal supervisades per professionals. Mentrestant, la família d’origen ha de treballar, amb el suport que ofereixen els professionals corresponents, per poder tornar a ocupar-se del seu fill o filla.

Aquests dos elements característics de l’acolliment familiar són els que principalment el diferencien de l’adopció. Quan sobre un nen o nena els equips competents fan proposta d’adopció és perquè els seus pares tenen un diagnòstic d’irrecuperabilitat, cap membre de la seva família extensa es pot fer càrrec d’ells i es considera que el més adient per a ell és establir uns nous lligams definitius i estables amb una nova família.

CAF Casa Sant Josep

A les nostres comarques el centre de referència per al tràmit i seguiment dels processos d’acolliments familiars és el Centre d’Acolliments Familiars (CAF) de la Casa Sant Josep, entitat de la Xarxa de Santa Tecla, que col·labora amb l’Institut Català d’Acollida i l’Adopció (ICAA). El CAF Sant Josep va ser fundat l’any 1994 i des de la seva creació s’ha responsabilitzat del seguiment i acompanyament de prop de 540 infants i adolescents i ha valorat fins a 242 famílies acollidores en aquests 21 anys de servei. Durant l’any 2014 el CAF Casa Sant Josep realitzar el seguiment d’un total de 112 acolliments (24 acolliments d’urgència i diagnòstic,  25 acolliments simples, 35 seguiments d’acolliments permanents, 7 seguiments d’acolliments permanents en UCAE i 21 seguiments d’acolliments de caps de setmana i vacances).

Si vols ser família acollidora…

Poden acollir aquelles persones o famílies que volen col·laborar en la cura dels infants que no poden estar amb la seva família d’origen durant un temps. Les persones que fan l’oferiment d’acollir han de gaudir d’una situació afectiva equilibrada i estable, disposar de temps, tenir una actitud educativa flexible i un entorn familiar socialitzador per a l’infant acollit, així com estar disposades a col·laborar amb els professionals tècnics. Per fer l’acolliment, tots els membres de la família, inclosos els fills i filles, si n’hi ha, han d’estar-hi d’acord.

Les persones i famílies que desitgen acollir un nen o adolescent han de passar per un procés de formació i valoració, on la família juntament amb els tècnics responsables d’aquesta valoració reflexionaran sobre les seves motivacions, capacitats i disponibilitats per a ser família acollidora.
Els principals aspectes a valorar són la motivació adequada pel projecte d’acolliment,  l’estabilitat emocional,  la capacitat educativa, la motivació compartida per tots els membres de la família, les circumstàncies socioeconòmiques i l’acceptació del seguiment i assessorament tècnic del procés.
Les persones que vulguin acollir un infant de manera temporal han d’estar en ple exercici dels seus drets civils i ser majors de 25 anys. Hi ha ajuts econòmics per a les famílies o les persones acollidores.

 

Captura de pantalla 2015-10-27 a las 17.35.19

Per a més informació es pot trucar al 977240823 o enviar un correu a caf@casasantjosep.cat

 

Quan està desemparat un infant?

D’acord amb la Llei, es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar.
Un infant o adolescent es considera desemparat en les situacions següents:

• Quan manquen les persones a les quals correspon per llei exercir les funcions de guarda, quan aquestes persones estan impossibilitades per exercir-les o quan les exerceixen amb perill greu per al menor.

• Quan s’aprecia qualsevol forma d’incompliment o d’exercici inadequat dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels infants i adolescents, o quan manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat.

• Quan l’infant o l’adolescent presenta signes de maltractaments físics o psíquics, d’abusos sexuals, d’explotació o d’altres tipus.

Els infants desemparats que són retirats dels seus pares han patit algunes d’aquestes realitats, i a banda del fet en si mateix pateixen també el sentiment d’abandonament i de ser separats de la seva família. L’acolliment familiar és una mesura reparadora i regeneradora per aquests infants.

Tipus d’acolliments

Acolliment d’urgència i diagnòstic
Aquest acolliment permet que l’infant visqui amb una família mentre es realitza l’estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen. És un tipus d’acolliment adreçat a infants de fins a sis anys. La durada de l’acolliment serà el temps necessari per dur a terme l’estudi de la situació de l’infant i de la família d’origen. La disponibilitat de la família ha de ser molt alta i les visites dels infants amb els seus pares biològics són molt freqüents.

Acolliment familiar simple
L’infant és acollit quan es preveu que el desemparament serà transitori i serà possible el retorn al seu entorn familiar en els 2 primers anys. Si la reintegració es considera a més llarg termini parlaríem d’acolliment familiar simple de llarga durada. La relació dels nens amb els pares anirà incrementant així que aquests puguin anar assumint el seu rol parental.

Acolliment permanent
S’ha d’acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu i no es considera més favorable per a l’interès de l’infant o l’adolescent l’aplicació de l’acolliment preadoptiu o quan aquest no sigui possible. L’infant pot arribar a conviure amb els acollidors fins a la majoria d’edat, però mantenint els contactes amb la seva família d’origen si es consideren positius i adients.

Acolliment de caps de setmana i vacances
És un tipus d’acolliment adreçat a infants majors de nou anys, els quals estan ingressats en centres residencials i necessiten gaudir d’un ambient familiar. L’infant conviu amb la família col·laboradora durant els caps de setmana i les vacances escolars. Aquest acolliment s’allarga el període de temps que es consideri beneficiós per a l’infant.

Acolliment en unitats convivencials d’acció educativa (UCAE)
Està adreçat a infants i adolescents tutelats, amb necessitats educatives especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. Aquests acolliments han de poder oferir un entorn familiar en el qual un dels membres de la família tingui una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents.


Fernando Meléndez

PRESIDENT ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES ACOLLIDORES DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

 

Fernando Meléndez president d'AFATAR«Amb la majoria de nens que aculls a casa teva mantens contacte durant tota la vida»

Fernando Meléndez i la seva família sempre han acollit a casa infants en risc d’exclusió social. A banda de criar els seus tres fills biològics, la llar dels Meléndez sempre ha estat oberta a menors desemparats de totes les edats que han tingut l’oportunitat de créixer i viure durant un temps en un ambient estructurat i normalitzat. Ara fa 12 anys, juntament amb una trentena de famílies més del territori, Fernando va constituir l’Associació de Familiars d’Acollida de Tarragona i les Terres de l’Ebre (AFATAR). Amb ell hem parlat de la seva experiència com a família acollidora i la seva tasca altruista envers els menors d’edat que necessiten ajuda.

Com ha de ser una família per acollir infants?
Crec que qualsevol família «normal» pot acollir. T’han d’agradar els nens i tenir molt clar que ho fas per ajudar-los a ells i no pas per ajudar-te a tu mateix. No es tracta d’omplir un buit personal teu, sinó d’ajudar persones que et necessiten.

Però no ha de ser gens fàcil educar nens en risc d’exclusió social…
Cada menor té la seva motxilla i càrregues personals que l’han portat no tenir referent familiar. Cal ser molt pacient, treballar amb els tècnics, amb els pares biològics i altres famílies que fan el mateix que la teva. Però el grau de satisfacció quan veus com el nen va evolucionant és quelcom indescriptible. Amb els nadons petits és més fàcil, tot i que acostumen a marxar al cap de pocs temps perquè algú els adopta definitivament. Els nens de 6 o 7 anys, normalment, ja es queden amb tu fins a la majoria d’edat i passen a formar part de la teva família per sempre. Amb la majoria de nens que hem acollit mantenim contacte tota la vida i fins i tot quedem per fer regals de reis per Nadal. Puc dir amb orgull que tinc una família molt extensa.

Però ha de ser molt dur separar-se d’un nen al qual has criat durant anys…
Has d’estar mentalitzat i, tot així, és difícil. Però quan mires els àlbums de fotos i veus com eren aquells nens quan van arribar a casa i com eren quan van marxar, tens felicitat plena, perquè part del mèrit és teu.