En el mateix moment en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix imputar el president Artur Mas i les dues conselleres per la celebració del 9-N, el mateix tribunal està indirectament imputant els més de 2,3 milions de catalanes i catalanes que, fent cas omís de la sentència del Tribunal Constitucional que suspenia la celebració de la consulta, van decidir lliurement apropar-se a les urnes per donar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya i el seu encaix dins de l’Estat espanyol. Cal recordar que la consulta es va celebrar, en gran mesura, perquè milers de voluntaris i voluntàries del país van treballar en els preparatius dels dispositius necessaris perquè la jornada ciutadana i festiva es desenvolupés amb normalitat (tal com al final va succeir). És difícil d’entendre, doncs, que la justícia pugui fer recaure en una sola persona, per molt que aquesta sigui el president de la Generalitat de Catalunya, tota la responsabilitat d’un esdeveniment que va ser capaç de treure al carrer més de 2 milions de persones arreu del país.
Així ho han entès bona part de la ciutadania catalana i dels seus representants polítics (alcaldes), que no han dubtat a posicionar-se a favor de la figura del president català davant la seva imputació per haver posat facilitats a la celebració d’una consulta ciutadana històrica a ulls del món. I és que apropar les urnes a la ciutadania, en cap cas, pot esdevenir un delicte.
L’entrada i la sortida d’Artur Mas la setmana passada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va deixar imatges per a la història política de Catalunya. Milers de persones, moltes de les quals de les nostres comarques, al costat de president per defensar les institucions polítiques i democràtiques catalanes.
Va ser la imatge d’un poble imputat, però que creu fermament en la seva innocència