Consultoris rurals, cabdals en el sistema sanitari del territori

Els centres de salut de les poblacions més petites són la porta d’accés al sistema sanitari per a milers de ciutadans

Per . Actualitzat el

Quan parlem de sanitat acostumem a fer-ho dels hospitals, de les sales d’operacions, de les noves tecnologies aplicades a la praxi mèdica, de les llistes d’espera quirúrgiques… Però poques vegades es parla d’una peça clau del sistema sanitari com són els consultoris mèdics dels nuclis poblacionals més petits que, sense cap mena de dubte, són la primera porta d’entrada al sistema per a milers de ciutadans i ciutadanes que viuen allunyades de les grans ciutats. El doctor Miquel Biarnès, actual director del Complex Sanitari Santa Tecla Llevant i amb àmplia experiència en l’atenció primària a la demarcació, no dubta a assegurar que l’atenció que es presta als consultoris mèdics de les zones rurals és «el nucli del sistema sanitari actual. Si no funciona bé l’atenció primària, especialment a les comunitats més petites, la resta no pot funcionar de cap manera».

2

Consulta del nou dispensari d’Albinyana.

A les poblacions més petites el centre de salut o consultori és un autèntic referent. Un element cohesionador on diàriament es troba bona part de la població a l’entorn del metge de família, la infermera i l’auxiliar d’administració. Al consultori mèdic és on els professionals sanitaris assoleixen un grau de confiança personal i coneixement més gran dels seus pacients, ja que estan molt a prop del malalt i del seu entorn i, a més, al llarg de tota una vida. És habitual conèixer metges de família de zones rurals que visiten diferents generacions d’una mateixa família, fet que, segons el Dr. Biarnès, «possibilita oferir una atenció biopsicosocial a l’usuari». El centre de salut, a més a més, esdevé un important element cohesionador per a la població, ja que, juntament amb l’escola rural, és un equipament que aporta seguretat (tant a la gent gran com a les famílies amb infants) i una garantia perquè la població gaudeixi d’una bona qualitat de vida sense haver-se de desplaçar continuadament cap a municipis més grans. El Dr. Biarnès apunta que «la salut d’una persona és molt global. És a través del coneixement de la persona, de la vida que porta, d’on viu, dels seus hàbits, que el professional sanitari disposa de tots els elements per fer un diagnòstic més acurat. Aquestes condicions es donen en els metges de família de les zones rurals, que, a més, estan a bastament preparats perquè estan especialitzats en Medicina Familiar i Comunitària».

1

El metge del consultori de la Riera, Gabino Zorrilla, visitant una pacient del municipi.

Evolució de la sanitat als pobles

Els centres de salut, i especialment els seus facultatius, són testimonis vivents dels canvis socioeconòmics viscuts pel conjunt de municipis del territori. Casos paradigmàtics els trobem per exemple en molts municipis de l’interior del Baix Penedès, que als anys 70 constituïen una zona autènticament rural, però que han experimentat un canvi substancial amb el turisme i la industrialització en les darreres dècades. Al consultori d’Albinyana, municipi que recentment ha estrenat nou equipament, la seva doctora fa 35 anys que hi treballa. És, per tant, una professional que, a banda de conèixer molt bé la gent que hi viu, ha viscut en primera persona els grans canvis experimentats pel nucli poblacional i les seves necessitats quant a atenció sanitària.

5

Consulta de la Nou de Gaià.

És per això que el Dr. Biarnès insisteix en la necessitat de destacar el paper dels metges de família d’arreu del territori, especialment de les zones més rurals, «ja que els professionals amb vocació i que estableixen relació estreta amb la seva comunitat permeten desenvolupar una assistència longitudinal en el temps i amb un gran lligam de confiança. Aquest és el nucli de tot el sistema sanitari. De fet, l’origen de l’actual sistema el trobem en el paper dels metges de poble que, fa unes dècades, es dedicaven a donar atenció primària tant des dels seus domicilis com fent visites a les cases de les famílies del seu àmbit geogràfic».

3

Detall de l’entrada del consultori local de Vilallonga del Camp.

La reflexió del Dr. Biarnès no va desencaminada, ja que, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, cada ciutadà de les nostres comarques visita cada any el seu metge de capçalera una mitjana de 7 vegades. Per contra, aquest mateix ciutadà requereix els serveis d’un especialista només 1 vegada a l’any de mitjana. Aquestes dades mostren el pes específic que la xarxa d’atenció primària, de la qual els centres de salut rurals en formen una part molt important, desenvolupen en matèria de prevenció, diagnòstic, cribratge i en la derivació de pacients a la resta de recursos sanitaris existents actualment al territori.