La Casa Sant Josep, al Camino de Santiago

Un grup de vuit nens i nenes de la Fundació Casa Sant Josep, entitat dedicada a atendre infants i joves en risc d’exclusió social, fa la ruta dels peregrins en una experiència formativa, d’esforç i de convivència

Per . Actualitzat el

L’equip humà del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) de la Casa Sant Josep treballa constantment perquè els nens i nenes residents al centre gaudeixin d’una infància plena de bons records en un ambient familiar i educatiu. Amb aquest objectiu l’estiu passat es va dur a terme el projecte Pas a pas, fem camí, impulsat pels educadors Toni Garcia, Dani Molina i Montserrat Pellisa i amb el suport de la direcció del centre, a través del qual un grup de vuit nens i nenes del CRAE van poder viure una experiència única tant des del punt de vista del foment de la solidaritat com pel que fa al reforç de l’autoestima i de la cultura de l’esforç. L’activitat, que va consistir a cobrir a peu en set dies els 100 km que separen la localitats Sarria i Santiago de Compostel·la, va ser tot un èxit en tots els aspectes.

Tal com expliquen els educadors responsables d’aquesta iniciativa pionera –i que de ben segur es repetirà en el futur-–«aquests tipus d’experiències personals signifiquen un creixement personal per als nois i noies del CRAE». La idea de fer el Camino de Santiago es va començar a concretar entre els educadors l’any 2013, tot iniciant la seva preparació per adaptar-la al conjunt de nois i noies del centre. Entre altres aspectes, com ara la impossibilitat que tenen els menors per realitzar activitats similars en el seu entorn familiar, el motiu de fer el camí venia de la necessitat de trencar la monotonia del dia a dia a l’espai del CRAE, així com treballar la vinculació dels nois com a grup, l’autonomia dins de la dinàmica del dia a dia i potenciar el treball en equip. Existeix també un fet que es vol perseguir, que és la identitat de grup. Un espai on conviuen infants i educadors dóna, com va passar, l’oportunitat que sorgeixin noves dinàmiques que per als nois/es són desconegudes. «El concepte d’estar caminant, sense domicili fix, permet que puguin responsabilitzar-se, organitzadament, de totes les tasques relacionades amb la supervivència del grup», apunten els educadors.
Tal com s’havia previst, l’experiència va ser un èxit. La totalitat de nens i nenes participants (d’entre 10 i 17 anys) van aprendre, entendre i gaudir la màgia de fer el Camino de Santiago, un record positiu d’infància per a tota la vida.

 

santi4

Adam (10 anys)  «L’experiència ha estat molt bona. He conegut coses noves»

Yolanda (11 anys)  «Ha estat una viència única. Serà un record per a tota la vida»

santi3

Lucia (12 anys)  «El camí ens ha unit més com a grup i com a família»

Nerea (13 anys)  «Pensava que això del camí era una tonteria. Però m’ha agradat molt arribar a Santiago»

Tahar (13 anys)  «Una experiència inoblidable. El millor moment, arribar a la Catedral»santi2

Joana (17 anys)  «Desconnectes de tot. La veritat és que fer el camí de Santiago té més sentit del que em pensava»

Jeffrey (16 anys)  «M’ha semblat una experiència molt enriquidora, perquè al principi vaig pensar «on m’he ficat? Què faig aquí?»; però t’hi acostumes i t’acaba agradant»

Nataly (16 anys)  «El camí m’ha semblat molt interessant. He conegut llocs nous, he après maneres diferents de viure i a guiar-me sense perdre’m. He conegut gent nova i llocs molt diferents»