«És més difícil tenir una bona idea que no pas executar-la»

Entrevistem Jordi Viñolas, mobilitzador d’idees i projectes.

Per . Actualitzat el

Jordi Viñolas (Tarragona, 1984), s’autodefineix com un «cromo nou» dins del circ mediàtic i cultural de la ciutat de Tarragona. Reconeix que els seus pares no saben què dir quan han d’intentar explicar a què es dedica el seu fill. Actualment és el gerent de la Sala El Cau, espai d’oci nocturn de la Part Alta que ha estat capaç de dinamitzar en poc temps. Però en Jordi Viñolas és molt més que un professional de la nit tarragonina. Del seu cap inquiet no deixen de sorgir idees adreçades a transformar la ciutat de Tarragona en quelcom modern, obert, innovador i actiu. Iniciatives d’èxit com la Baixada del Pajaritu, la Watermelon Pool o el mapping de la Catedral porten el seu segell. Ell forma part d’una nova generació de tarragonisme que, tal com diu el seu lema de vida (#femquepassi), volen que la ciutat esdevingui un escenari on pugui passar qualsevol cosa.

Captura de pantalla 2015-10-14 a las 11.05.57Sempre has viscut a Tarragona?
Sóc del barri de la Granja, on hi vaig viure fins els 12 anys. Després els meus pares van adquirir un pis al centre de Tarragona, prop de la Renfe, i ens hi vam traslladar. Sempre he viscut a Tarragona. En dos moments puntuals he estat 6 mesos a Saragossa, on em vaig encarregar de coordinar el muntatge del pavelló d’Amèrica Llatina a l’Expo, i a Manchester -un autèntic fracàs- perquè no vaig aconseguir  l’objectiu d’aprendre anglès. Abans de l’Expo de Saragossa havia estudiat Turisme a Vila-seca, sempre compaginant-ho amb feines al sector de la restauració i dels bars. Quan vaig acabar d’estudiar vaig entrar a PortAventura en organització d’esdeveniments i espectacles. Quan vaig tornar de Manchester vaig accedir a la Xarxa de Santa Tecla, on he estat diversos anys. I ara fa un temps vaig decidir dedicar-me als meus projectes personals, tots els que el cos aguanti, i a regentar El Cau.

Et veus fent el mateix que ara durant els pròxims 20 anys?
No veig gens clar que pugui viure 20 anys més. Sempre he pensat que moriré jove.

Per què?
En els meus anys de professió a la Xarxa de Santa Tecla he vist molts casos de gent que no arribava a complir els 60. I jo no sé si aquesta nova generació de joves, que som fins i tot més multitasca que les anteriors, arribarem a vells.

Aquesta és una percepció que tens pel teu estil de vida?
Potser vaig una mica més accelerat que la mitjana, però realment penso que tots anem amb els bioritmes accelerats.

PortAventura, Expo Saragossa, Xarxa de Santa Tecla… I ara treballes per a tu.
Tinc 31 anys i ja fa uns 15 anys que estic contitzant, gairebé sempre en empreses grans i amb models de gestió ben diferents. Després de totes aquestes experiències, totes elles molt enriquidores però jeràrquiques, potser ara és el moment de treballar per un mateix, d’estirar del carro i de no estar sempre a l’espera de decisions de tercers, de superiors o de clients.

Tu com et defineixes quan et presentes per un lloc de treball?
Aquest és un problema que tinc actualment. I també el tenen els meus pares. L’altre dia parlava amb ells i els preguntava: què dieu quan us pregunten en què treballa el vostre fill petit? Abans era fàcil, perquè podien dir que treballava a PortAventura fent espectacles o a la Xarxa de Santa Tecla en el tema de les llistes d’espera. Però ara… uff… es queden en blanc.
Jo em defineixo com a mobilitzador d’idees i projectes. La gent m’ha fet creure que les coses que jo puc arribar a pensar són ocurrents i innovadores. Per tant, puc dir que destaco en aportar idees en qualsevol entorn, ja sigui en l’organització d’un esdeveniment privat o públic o a l’àmbit empresarial.

Què és més difícil tenir idees o executar-les?
Executar és relativament fàcil, sobretot si saps buscar l’entorn i els suports necessaris per fer-la realitat. Però en tenir una bona idea és triga una mica més de temps. Es tracta de mirar el problema i les oportunitats des de tots els punts de vista. Mira, quan em van donar les claus de la Sala El Cau jo en cap moment ho vaig veure com un lloc per servir copes o fer monòlegs. Al voltant d’un negoci com aquest hi ha milers de possibilitats de generar projectes i sinergies, especialment a través d’aliances amb l’entorn més proper.

I aquestes idees te les quedes o les cedeixes?
Les proposo, les executo i quan ja estan rodades les deixo en mans d’altres per jo anar a afrontar nous projectes. Això, per exemple, és el que va passar amb la Baixada del Pajarito. Necessito reptes nous.

I en quins projectes estàs ara?
Començo una col·laboració a nivell de producció i de presentació en un nou programa de televisió a TAC12. Em fa una mica de vergonya sortir a la tele, però crec que per arribar a final de mes és millor que em conegui el màxim de gent possible. Estic content perquè el meu lema, fem que passi, serà també el lema de la televisió en aquesta nova temporada. A veure si entre tots posem el nostre granet de sorra perquè la ciutat es mogui. Busquem crear expectatives i sorprendre.
Alguna vegada t’han proposat entrar en política?
No. És més, et diré que penso que els polítics tenen massa presència i quota als mitjans generals i locals. Estaria bé que comencessin a reduir les pàgines i els minuts dedicats als polítics per començar a donar veu als arquitectes, als doctors, als botiguers, als artistes i als professionals que donen vida a la nostra societat. Els polítics haurien de gestionar i no pas ser protagonistes.

Algun projecte a llarg termini?
Hem presentat un star-up a un concurs de Telefónica, projecte que ha estat seleccionat com a finalista. La idea és, a través de les noves tecnologies, saber què fa la gent a les ciutats en el seu temps d’oci. Proposem que Tarragona es converteixi en un laboratori per provar una nova aplicació de telefonia que permetrà conèixer quin és el  comportament a temps real de la ciutadania i els seus hàbits. Sabrem quanta gent sopa fora, quanta gent es queda a casa, quants van al cinema… A partir d’aquí, les possibilitats són infinites, ja que es disposarà d’informació molt útil, sobretot per a les administracions i les empreses a l’hora de prendre decisions que afectin la ciutadania. La intenció és provar l’aplicació fins al 2017, tot coincidint amb els Jocs, i que després des de Tarragona sigui exportable a altres ciutats. Es poden tenir bones idees, però ens falten indicadors perquè aquestes estiguin ben encaminades.

I també la Watermelon, no?
Encara queda molt per això. Però farem alguna cosa en TV.

Quantes hores dorms?
Uff… molt poques i molt desordenades. Tinc una vida poc estable, com pots veure. Descanso quan puc.

Llavors no cal que parlem ni de ni parella ni de formar una família….
No hi crec. Penso que tenir parella és la via més directe per tallar-se les ales. I no vull que ningú me les talli. Per tant, no cal que parlem tampoc de la possibilitat de tenir fills. No em sento sol, tot al contrari. A més, com t’he dit abans, crec que moriré jove.