Qui apagarà el foc?

Per . Actualitzat el

fuegoAquest diumenge vam tenir eleccions, per alguns les eleccions més importants de la nostra història. Com és costum, tothom ha guanyat. Uns per escons, uns per vots, uns per la pujada i uns altres per aguantar el xàfec. Després de tantes victòries, es podria esperar una eufòria general al carrer, tot de bon rotllo i felicitat, però sembla que la cosa segueix tant o més crispada que el dissabte. Tot plegat em fa pensar. Si esperes una anàlisi política em sembla que hauràs de canviar de pàgina, no entraré a valorar el caràcter plebiscitari ni els resultats. Tampoc parlaré del procés, ni a favor ni en contra. Com saps, jo em dedico al bon rotllo. Com deia Cantinflas: «La primera obligación del ser humano es ser feliz, la segunda es hacer felices a los demás». Així que el que em preocupa és què passarà després.

Com ja deia la setmana passada, en aquesta lluita per la independència o per la unitat, moltes persones rellevants han tirat del tot s’hi val i poques coses valen més que les emocions. Les emocions no necessiten arguments sòlids, només versemblants, i són una bona gasolina per moure la gent. Així que sense pensar-s’ho dues vegades, els caps de campanya han tirat del cor per acabar de convèncer la gent. Hauran contractat psicòlegs? El cas és que s’han llençat al món interior i l’han remogut a base de bé. De manera més directa, amb por i autoritarisme, o de manera més indirecta, amb rancúnia disfressada d’il·lusió; han aconseguit instal·lar un mal rotllo generalitzat que em preocupa. Aquí i allà la gent discuteix, de millor o pitjor manera, però de manera bastant visceral. Pel carrer mirem amb un malestar contingut les banderes que no ens agraden i de tant en tant se’ns escapa una mala paraula amb un familiar o un amic. I aquesta sensació de ràbia controlada en la discussió amb qui estimem es converteix en odi quan sentim parlar el candidat de torn. Al final, entre uns i altres, han aconseguit instal·lar la llavor de l’odi en la gent. De totes les emocions disponibles, han escollit l’odi. No és casualitat, és l’emoció més fàcil d’encendre, només cal mirar els resultats. I és una emoció molt útil per lluitar contra l’enemic. Però què passa si l’enemic és el teu germà o la teva parella? Què fem amb aquest foc? En el pitjor dels casos acabarem cremant la casa i fotrem una segona guerra civil. Però saps què? No crec que arribem a aquest punt perquè tinc la sensació que alguns dels que han començat l’incendi només volien fer una barbacoa per menjar un tall de carn.

La pregunta ara és, què passarà quan tot s’acabi? Què passarà quan uns mirin mentre els altres mengen? Qui apagarà el foc? Totes aquelles persones que s’han encarregat de generar odi, estaran allí amb galledes d’aigua? Es faran campanyes a la televisió i cartells per a la reconciliació? Tindran prou galledes d’aigua per apagar el foc? Poder podríem començar a comprar galledes…