I ara què? Aquesta és la pregunta que ens fem després de conèixer els resultats electorals del diumenge. No hi ha dubte que hi ha una tendència independentista i que un bon grapat de ciutadans –no vull entrar en l’avorrida guerra dels percentatges– vol una solució al duel polític Catalunya-Espanya. Les lectures són diverses i per a tots els gustos, però, si apliquem el rigor i la sensatesa, estem obligats a reconèixer que el bloc separatista ha rebut el suport majoritari de l’electorat. Hem pogut veure que el discurs incendiari i la catalanofòbia del PP han estat penalitzats. Malgrat la confusió alimentada pels polítics, tots sabíem que les eleccions del diumenge eren autonòmiques i no plebiscitàries. Per tant, la lectura ha de ser en aquest sentit. No obstant això, cal que els dirigents entenguin el missatge popular i, d’una vegada per totes, es disposin a parlar. Ara mateix, estem igual que el dissabte abans del 27-S. Ningú és capaç de predir què farà Artur Mas i com respondrà Mariano Rajoy. La inestabilitat política continuarà i l’estira-i-arronsa entre independentistes i unionistes continuarà i, tot indica, s’incrementarà. El govern central hauria de permetre un referèndum perquè els catalans decideixin definitivament quin país volen i així, contribuir a dibuixar un full de ruta. I ara què? És el dubte que em balla pel cap. Què passarà? Qui sortirà perdent en els pròxims 18 mesos de (des)govern? Què és Junts pel sí? Qui manarà en aquest govern? On podrem trobar Raül Romeva fora del Parlament? A la seu d’ERC o a Convergència? El mateix passa amb Muriel Casals. La manca de respostes clares a les meves preguntes em provoquen neguit i –espero que no– frustració. No vull que la política catalana sembli una muntanya russa. Vull polítics que facin política i governants que realment vulguin i sàpiguen governar. El «poti poti» no ens afavoreix. Mas, si és investit president, ha de saber que li toca governar per a tots i no només per als que van triar la papereta dels Junts pel sí. Vull saber com quedarà l’hemicicle i qui ocuparà, finalment, el seu escó. Només espero que no ens enganyin… un altre cop. Tant costa dir la veritat?
