Periodisme

Per . Actualitzat el

Els professionals de la comunicació vivim en una lluita constant per ser tan objectius com ens sigui possible. Partint de la base que l’objectivitat total és impossible d’assolir, que en certs articles cal incloure informacions que serveixin de referència al lector i que l’elecció d’aquestes dades sempre té una finalitat, hem d’evitar convertir els diaris en pamflets. Cal reconèixer que enmig d’una voràgine electoral similar, amb tres comicis en un any i amb la transcendència que ha adquirit el 27-S en l’àmbit internacional, és difícil no tirar pel dret i atipar els teus lectors amb les teves idees o amb allò que creus que volen llegir. Però no podem caure en un parany reservat a les revistes del cor o, en alguns casos i lícitament, a la premsa esportiva.
De manera descarada, la premsa estatal de major difusió ha manipulat les informacions sorgides abans i després del 27-S com si estiguessin cobrint un Barça-Madrid i els resultats d’unes eleccions al Parlament de Catalunya es poguessin interpretar com un possible penal a Benzemà o d’un fora de joc no xiulat a Neymar.

Sembla que el codi deontològic, que els periodistes no jurem però que de manera intrínseca ens comprometem a respectar, ha abandonat moltes redaccions de Madrid per obviar unes dades inequívoques: l’independentisme, amb 72 escons, té la majoria absoluta del Parlament ja que la passada legislatura els partits explícitament sobiranistes (ERC i la CUP) en sumaven 24. L’independentisme s’ha imposat amb el 48% dels vots mentre que l’unionisme (C’s, PSC i PP) ha sumat el 39%, tenint en compte, a més, que milers de catalans no han pogut votar per correu o s’han perdut els seus vots. Això vol dir que si demà es fes un referèndum la victòria del «sí» seria més probable que la del «no».

Un altre fet irrefutable és que Junts pel Sí es converteix en el primer partit que guanya les eleccions a totes les comarques de Catalunya. I si hi sumem el municipi on la CUP ha estat la força més votada, els independentistes han guanyat en 907 municipis i els unionistes, en 35.

I per acabar aquest devessall de dades, la que potser és més significativa d’allò que passa a Catalunya i que la premsa estatal està encaparrada a obviar: s’ha batut el rècord històric de participació en unes eleccions catalanes, amb més d’un 77% de catalans i catalanes que han dit ben alt i fort que volen decidir el seu futur i que ho volen fer a les urnes. Fins i tot aquells que neguen al poble al qual pertanyen el seu dret a decidir en forma de referèndum, han admès que les urnes són l’eina més eficaç per resoldre els conflictes i han sortit a votar opcions democràtiques que no sempre són partidàries dels processos democràtics.

I parlant de processos democràtics. Ja que molts rotatius d’abast estatal apunten que l’independentisme va a la baixa, dues xifres més per comparar: 1.957.348 votants el 27-S i 1.861.753 el 9-N en el qual podien votar els majors de 16 anys.