Les urnes han donat la victòria al bloc sobiranista. Junts pel Sí (amb 62 escons) i la CUP (amb 10 escons) estan condemnades a entendre’s per culminar el procés que van iniciar fa anys i que, diumenge passat, va rebre el suport de prop de 2 milions de catalanes i catalanes en unes eleccions amb participació històrica. S’inicia ara un viatge de 18 mesos per assolir l’Estat català, procés que trobarà nombrosos entrebancs, tant en el si de la política catalana com de l’Estat. La primera de les dificultats està en l’elecció del nou president de la Generalitat, punt en el qual Junts pel Sí i la CUP parteixen de posicions contraposades. La candidatura més votada vol mantenir Artur Mas al capdavant de l’executiu. La CUP, per la seva banda, no facilitarà la investidura de Mas en considerar que exemplifica la política de retallades viscuda en els darrers anys a Catalunya. Caldrà trobar solucions perquè la ciutadania està expectant després d’omplir les urnes de vots favorables a la independència. Amb l’elecció del nou president i amb la configuració del nou Parlament començarà el govern liderat per Junts pel Sí (amb suports puntuals de la CUP i d’altres formacions que no s’oposen al dret de decidir) iniciarà un viatge de 18 mesos que, sense cap mena de dubte, patirà moltes sotragades i situacions de vertigen.
Declaració solemne
El procés començarà al Parlament amb un missatge a l’Estat i a Europa. El primer pas dels divuit mesos és aprovar un text al Parlament que proclami l’inici del procés. Hi anirà inclòs un apartat que reclama encetar negociacions amb l’Estat i que es posiciona a favor de seguir a la Unió Europea (UE) i a l’euro, al mateix temps que informa els caps d’estat d’arreu del món dels passos que faria el futur executiu.
Formació del Govern
El pròxim pas serà la formació d’un govern de concentració –previsiblement liderat per Artur Mas, segons consta al pacte CDC-ERC, però a l’espera de l’acord amb la CUP– que s’encarregui de posar en marxa les estructures d’estat necessàries per a la independència. Fonamentalment, això implica bastir una Hisenda pròpia que permeti que un hipotètic estat català recapti i gestioni els impostos. El futur executiu també hauria de treballar el flanc internacional per buscar el reconeixement a les cancelleries del món. La conselleria d’Exteriors hi tindrà un paper clau. A banda d’això, els dos partits de la coalició (CDC i ERC) tenen intenció de posar en marxa una agenda social que s’ocuparà de qüestions «urgents i immediates» del dia a dia, tot impulsant una sèrie de polítiques per millorar la vida dels catalans de cara a la construcció del nou estat. En el pla de treball, que inclou una dotzena de mesures, hi apareixen des de crear ocupació i treball «digne i de qualitat» fins a impulsar mesures per evitar els desnonaments i combatre la pobresa infantil, assegurar el futur de les pensions, potenciar polítiques per a la inserció laboral dels joves i enfortir el sistema públic de salut i social.
Procés constituent
Paral·lelament a la construcció d’estructures d’estat, s’iniciarà un procés constituent protagonitzat per la ciutadania. La voluntat és aprofitar els treballs que fins ara ha dut a terme la societat civil a través d’iniciatives com Reinicia Catalunya, una plataforma nascuda per aixoplugar el debat constituent, o el Grup de Constitucionalistes, que treballen en la fusió de les propostes de Constitució, com per exemple la de l’equip de Santiago Vidal.
Proclamació del nou estat
Un cop culminades les estructures d’estat «imprescindibles» per exercir la sobirania, com la Hisenda catalana o la seguretat social, es proclamarà la independència a través de la «desconnexió de l’ordenament jurídic vigent». Immediatament després s’aprovarà la llei de transitorietat jurídica per garantir la «completesa de l’ordenament» i assegurar la seguretat jurídica l’endemà de la proclamació. És a dir, després d’aquesta data es continuarà aplicant el dret autonòmic, espanyol i europeu a mesura que l’ordenament vigent sigui substituït pel nou.
Ratificació del procés i eleccions
Després de la proclamació d’independència i l’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica, s’aprovarà la llei del procés constituent. Aquesta normativa regularà l’etapa institucional del debat sobre la nova carta magna, encaixarà els treballs previs de la societat civil i preveurà la celebració d’un referèndum de ratificació. Per iniciar aquesta segona fase, es convocaran unes eleccions constituents perquè totes les formacions polítiques confrontin els seus projectes ideològics.
Tot aquest procés, segons recull JuntsxSí en el seu programa, ha de ser en un període màxim de 18 mesos des de la celebració dels comicis del passat diumenge 27 de setembre. El resultat de les eleccions d’aquí a un any i mig servirà per determinar la correlació de forces per elaborar la nova Constitució Catalana, que s’haurà de ratificar en referèndum mesos després.
Comença, doncs, la cursa definitiva cap a l’Estat català…