Per un nou tarragonisme

Per . Actualitzat el

El tarragonisme s’ha definit com un moviment ideològic, un punt de vista polític que posa Tarragona al centre; el desenvolupament de Tarragona i la seva província com a objecte de les voluntats polítiques.

Últimament aquest terme ha estat utilitzat pels partits, dits unionistes, per contraposar-se al control polític de Barcelona; la famosa «Barcelunya», amb la voluntat, segurament, de fragmentar una visió de Catalunya en el seu conjunt, criticant un suposat, de vegades correspost, centralisme de Barcelona respecte al conjunt del país.

Segurament el fet que cap força nacionalista tingui una presència contundent a l’Ajuntament de Tarragona en sigui un bon exemple; el discurs del tarragonisme unionista ha calat perquè no hi ha hagut tarragonisme des de les files dels partits nacionalistes.

En Germà Bel va ser molt explícit i clarivident: Catalunya sempre ha mirat cap al nord, i des de Barcelona, seu del poder polític i econòmic, s’ha menystingut sempre una visió cap al sud, potser sense mala intenció, però han deixat espai i temps per desenvolupar el discurs del tarragonisme unionista.
Caldria, doncs, i seria un repte de cara al futur del territori tarragoní, que des de les files dels partits nacionalistes es comencés a pensar a desenvolupar un nou tarragonisme. Un nou tarragonisme que tingués un punt de vista integrador; integrant les necessitats i voluntats del territori tarragoní, amb les necessitats, voluntats i reptes del conjunt del país.

El tarragonisme unionista està tocat; criticar que Barcelona no dóna res a Tarragona; i després veure que durant quatre anys s’ha estat incapaç de treure res a Madrid ha demostrat que la demagògia, sempre, tard o d’hora, acaba tenint un efecte bumerang.

Segurament la demarcació de Tarragona és una de les que té més recorregut en termes de creixement i de desenvolupament socioeconòmic de tot el país. El corredor mediterrani, les autovies que no arriben mai, el port de Tarragona i l’aeroport de Reus, la futura Àrea Metropolitana del Camp; amb Tarragona-Reus, en un primer pla, i municipis com Cambrils, Vila-seca i Valls, en una segona corona, són reptes territorials que cal controlar i gestionar pel bé de tots.

Els unionistes ho saben; la trencadissa de Catalunya passa, sí o sí, per Tarragona, i si les forces nacionalistes no tenen un relat contraposat, poden posar en perill el discurs global de Catalunya com a país. Cal posar-se a treballar, aprendre dels errors passats; dels partidismes i pensar en el futur del nou estat i del Camp de Tarragona en particular.

Sense un discurs territorial potent en l’època de la globalització, amb els reptes de país que tenim i amb el centralisme centrifugador de Madrid, podem perdre moltes oportunitats de millorar la nostra qualitat de vida en un futur Estat.