El míting

Per . Actualitzat el

La setmana passada vaig anar a un míting. Crec que no havia anat a cap des que tenia divuit anys i encara no estic segura que se li pogués dir míting en aquella època, ja sempre hi havia el risc que la Guàrdia Civil desallotgés la sala. No sóc gaire inclinada als mítings, així que espero no haver de tornar-hi. I no és que no m’agradés el de l’altre dia; al contrari, em va agradar molt. L’entusiasme i la convicció dels oradors s’encomanava, tot i que a mi no fa falta que m’encomanin res; ja estic ben tocada pel virus de l’independentisme.

Potser no cal que digui a quin míting vaig anar, oi? És el de la llista on tots van junts, on tots estem barrejats. Són una colla que no s’espanta per res, que han arraconat la por i només mira endavant amb el convenciment que el nostre desig d’independència es farà realitat. Per això em va agradar tant.
Si dic que espero no anar a cap més és perquè m’agradaria que la unitat que s’ha aconseguit es mantingués ferma i sense esquerdes. La qüestió és que a mi ara també m’han vingut ganes de fer un míting. I com que no tindré ocasió de fer-lo des de la tarima, el faré des d’aquí. Serà curt i concís. No prometré res, no parlaré ni de la llengua, ni de les infraestructures, ni de la sanitat… El meu míting no té res a veure amb la gestió política, sinó amb l’ètica i la integritat. I és una petició als polítics per quan, d’aquí a divuit mesos puguin governar la Catalunya independent:

1r. Que cap majoria absoluta serveixi per tractar el poble amb la prepotència que ho fa l’actual govern espanyol.
2n. Que hi hagi algun mecanisme de control per detectar la corrupció dels polítics –cal afegir que el mecanisme no hauria de ser ni deficient ni corrupte?
3r. Que s’eliminin del nostre diccionari, per haver entrat en desús, sintagmes com tràfic d’influències, frau fiscal, evasió de capitals… i paraules com filtració, amiguisme, clientelisme, immunitat… Si en sabeu més els podem afegir.
4t. Que, amb perícia, ens portin a guanyar i mantenir el país que desitgem.
5è. Que no oblidin mai que, sense els nostres vots, no serien on són.

Benvolguda lectora, benvolgut lector, només en nom de l’esperança i la il·lusió, he escrit avui com si la independència ja fos un fet consumat; no et vull enganyar: una bona part del gra és al sac, però no hi és pas tot, ni està ben lligat. Deixa’m matisar un parell de frases que hem sentit molt en els darrers temps. Una és «Estem vivint un moment únic per Catalunya», l’altra «Tot està per fer i tot és possible». Doncs bé, només l’instant de posar el teu vot pel “SÍ” a l’urna –votant per Junts pel Sí o la CUP– pot ratificar i immortalitzar aquest moment únic. Fins aleshores, encara tot –quasi tot– està per fer. Però sí, tot és possible.